Tal dia com avui de l’any 1475, fa 550 anys, al taller d’impressió de Lambert Palmert, situat al barri del Carme de València cap-i-casal, concloïa l’edició del Comprehensorium, el segon llibre imprès a la Corona catalanoaragonesa; i el primer amb colofó datat. Fins llavors, els llibres que s’havien imprès seguint la tècnica de Gutenberg no tenien tapa i, generalment, s’utilitzava la primera frase per a identificar-los. Seria el cas de “Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria”, el primer llibre imprès a la Corona catalanoaragonesa i el primer en llengua catalana (1474), que va sortir, també, del mateix taller que el Comprehensorium.
Però el Comprehensorium ja tenia un colofó datat: una anotació posada al final del llibre que indicava el nom de l’impressor i el lloc i la data de la impressió. Aquest incunable era un diccionari llatí, obra de Joan Ramon (que al colofó del llibre apareix com a Johannes Raimundi) i era un compendi dels diccionaris d’Isidor de Sevilla (segle VI); del De significatione verborum, de Pàpies (segle XI); de les Derivationes, d’Uguccione de Pisa (segle XII); i del Catoholicon, de Giovanni Balbi (segle XIII). A diferència de “Les obres o trobes...” que havia estat redactat en català; el Comprehensorium va ser redactat en llatí, tot i que alguns termes portarien la seva equivalència catalana.
Poc després de “Les obres o trobes...” i el Comprehensorium, s’editaria la Bíblia valenciana (febrer, 1477 – març, 1478), la primera impresa en català —segons el mateix traductor “en la nostra llengua valenciana”—; la primera que es va imprimir a la península Ibèrica; la segona en llengua romànica i la quarta del món. Actualment, hi ha un debat amb relació a la traducció d’aquesta Bíblia a la llengua valenciana. Alguns historiadors s’inclinen per atribuir-la a Bonifaci Ferrer, germà de Vicenç Ferrer, que havia mort ja feia seixanta anys (1417), i d’altres sostenen que la traducció hauria estat obra dels germans Berenguer i Daniel Vives.