Tal dia com avui de l’any 1895, fa 124 anys, s’inaugurava oficialment la Biblioteca Pública Arús, situada al passeig de Sant Joan, 26 de Barcelona. L’Arús seria la primera biblioteca de naturalesa pública i de titularitat municipal que s’obriria a Catalunya. La seva construcció, la seva dotació i la seva destinació es van projectar amb l’objectiu de facilitar l’accés i impulsar la divulgació de la cultura entre les classes treballadores de la capital catalana. Des del primer moment va disposar de 24.000 volums que comprenien totes les àrees del coneixement d’aquell moment: filosofia, religió, ciències socials, dret, idiomes, biologia, botànica, medicina, art, música, literatura, geografia i història.
La creació d’aquella biblioteca responia a la voluntat testamentària del periodista, dramaturg i filantrop maçó Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1844 – 1891), d’ideologia republicana i federalista, que havia estat secretari del Primer Congrés Catalanista (1880), punt de partida del catalanisme polític. Rossend Arús havia nomenat marmessors testamentaris i hereus de confiança l’advocat, periodista i polític Valentí Almirall (1841-1904) -considerat un dels pares del catalanisme d’esquerres- i el també advocat maçó Antoni Farnés, amb l’encàrrec de disposar dels seus béns per materialitzar el projecte. El primer bibliotecari de l’Arús va ser el dibuixant, impressor i tipògraf Eudald Canivell i Masbernat (Barcelona, 1858 – 1928).
La premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 25/03/1985) destaca que aquell acte va ser la culminació d’un projecte que havia implicat cent cinquanta associacions polítiques i culturals catalanistes, diverses facultats de la Universitat de Barcelona i els representants municipals de diversos pobles i ciutats de Catalunya. En la cerimònia d’inauguració, el regidor de Barcelona Josep Griera i Dulcet (del Partit Liberal Fusionista), com estava establert en les voluntats testamentàries de Rossend Arús, va prendre possessió de la Biblioteca en nom de l’Ajuntament i el marmessor testamentari Valentí Almirall va pronunciar un discurs per agrair els més de 15.000 missatges d’adhesió que havien estat tramesos per particulars i pel teixit associatiu de Catalunya.