Tal dia com avui de l’any 1923, fa 100 anys, a Barcelona, s’inaugurava el camp de futbol de Sarrià, que seria l’estadi del RCE Espanyol durant 74 anys i el primer estadi en propietat del club. Aquell estadi es va construir a la carretera que unia Barcelona amb l’antiga vila de Sarrià, sobre un terreny boscós anomenat la Manigua de Can Ràbia. Va ser adquirit pels germans De la Riva per 170.000 pessetes de l’època (l’equivalent a un milió d’euros) i cedit al club. En tan sols sis setmanes (del 31 de desembre de 1922 al 18 de febrer de 1923) es va aplanar el terreny, es va plantar la gespa i es van construir la tanca perimetral, la tribuna i els vestidors. Passats vint-i-cinc anys (1948) l’Espanyol el compraria per cinc milions de pessetes (l’equivalent a quinze milions d’euros).

L’Espanyol, fundat el 1900, havia estat un equip punter durant els primers cinc anys de la seva existència. Era el club que havia guanyat més campionats de Catalunya (1903, 1904), però el 1905 es va veure abocat en una profunda crisi que el posaria al caire de la desaparició (1906-1910). Superada aquella etapa crítica, va recuperar el protagonisme anterior, guanyant tres campionats de Catalunya (1912, 1915, 1918) i quan va inaugurar l’estadi de Sarrià, ja era la segona entitat futbolística de Catalunya —després del FC Barcelona—; tant pel que feia a massa social com a títols aconseguits per l’equip. Les cròniques de l’època revelen que la construcció de l’estadi blaugrana de les Corts (1922) hauria estimulat la iniciativa blanc-i-blava de Sarrià.

El primer partit que es va jugar al nou estadi de Sarrià va ser contra la Unió Esportiva de Sants (un dels clubs punters del panorama futbolístic català dels anys vint) i el resultat va ser de 4 a 1 a favor dels locals. Aquell partit va ser presenciat per 10.000 espectadors que es van congregar a la tribuna i a les grades efímeres que s’havien bastit mentre no es completava l’obra. I el primer gol que va veure aquell estadi va ser obra del davanter periquito Vicenç Tonijuan Garcia (Barcelona, 1902-1923). Precisament l’any següent fitxaria pel Sants i es convertiria en un dels jugadors més importants de la història del club verd-i-blanc. L’estadi de la carretera de Sarrià, amb successives ampliacions de l’aforament, estaria actiu durant setanta-quatre anys, fins al 1997.