Tal dia com avui de l’any 1810, fa 214 anys, en un paratge anomenat Monte de los Papagayos, prop d’un hostal de Cabeza de Tigre, entre Buenos Aires i Córdoba (virregnat de Riu de la Plata), un escamot de soldats de l’exèrcit alliberador afusellaven Santiago de Liniers, virrei espanyol de Riu de la Plata; Juan Gutiérrez de la Concha, contraalmirall de l’Armada espanyola a Riu de la Plata; Victorino Rodríguez, advocat i assessor de Liniers; Santiago Allende, coronel de les milícies civils proespanyoles, i Joaquín Moreno, militar i ajudant del governador espanyol de la intendència de Tucumán. Només es va salvar Rodrigo de Orellana, bisbe de Córdoba del Tucumán, per la seva condició eclesiàstica. 

Aquells fets es van produir en el context de la Revolució de Maig que havia proclamat la independència de Riu de la Plata, més endavant l'Argentina. El primer govern independent estaria format per un president i sis ministres, tots nascuts a la colònia, excepte els catalans Domenec Matheu i Joan Larreu. Després de la proclama de la independència (25 de maig de 1810), l’aparell colonial espanyol va abandonar Buenos Aires i es va retirar a Córdoba, des d’on va llevar un exèrcit. Però el ràpid avanç de l’exèrcit alliberador, i l’escàs compromís dels soldats llevats amb la metròpoli, va provocar una allau de desercions, i el 23 d’agost de 1810, les forces independentistes capturaven la plana major de l’aparell colonial.

Liniers tenia una curiosa relació amb els catalans de Riu de la Plata. Quan s’havien produït els dos intents consecutius d’invasió britànica del territori (1806 i 1807), la metròpoli no havia enviat l’exèrcit i la colònia s’havia vist obligada a organitzar-se en milícies civils. Els catalans de Buenos Aires, un col·lectiu d’unes 5.000 persones que representaven el 15% de la població de la ciutat, van crear la milícia Miquelets de Catalunya. Després de la derrota i expulsió dels britànics, el virrei Liniers els va obligar a canviar el nom a “Tercio de Miñones de Cataluña” perquè “Miquelets” tenia reminiscències foralistes i austriacistes, i la memòria del conflicte successori (1701-1715) i la maquinària repressiva borbònica encara eren vives.