Tal dia com avui de l’any 1573, fa 451 anys, a Alkmaar (llavors Països Baixos hispànics), en el decurs del setge a la ciutat, l’exèrcit independentista neerlandès, integrat per 800 soldats professionals i 1.300 civils armats i liderat pel burgmestre Jacob Cabalieu, derrotava l’exèrcit hispànic, format per 16.000 tercios i comandat pel sanguinari Fadrique d'Alba, fill primogènit del duc d’Alba, governador hispànic dels Països Baixos. L’any anterior (1572), Fadrique d'Alba havia ordenat el saqueig i assassinat de milers de civils a les ciutats de Malines, Zutphen, Naarden, Mons i Haarlem, fets que havien conduït al naixement del fenomen anomenat “fúria espanyola” per referir-se a aquests brutals esdeveniments.

Fadrique d'Alba estava decidit a escarmentar i massacrar els independentistes neerlandesos, i es va obsedir a destruir Alkmaar, una ciutat amb una escassa importància estratègica. Finalment, després de consumir vuit setmanes assetjant inútilment la ciutat (els defensors havien implementat les tècniques més modernes), i davant l’arribada de la tardor, Alba va haver de renunciar al seu propòsit. Segons la investigació historiogràfica, durant aquella operació militar els defensors neerlandesos van tenir unes trenta baixes, i els hispànics en van comptabilitzar més de mil. El fracàs hispànic a Alkmaar va tenir importants conseqüències. Des de llavors, un refrany neerlandès diu: “La victòria comença a Alkmaar”.

Mentre Alba estava enderiat a destruir Alkmaar (va deixar per a la història la cita “Son de opinión que no quede en Alchmaar ánima nacida que no pase por el cuchillo”), a les províncies d’Holanda i de Zelanda el gruix de l’exèrcit independentista es preparava i s’armava sense que ningú el molestés. Aquesta obsessió i les conseqüències van estar a punt de costar-li la carrera. L’any següent (1574) va ser citat a Madrid, i quan semblava que seria condemnat pels seus errors militars (mai es van considerar les massacres que havia ordenat), va ser empresonat per un afer de faldilles. La investigació historiogràfica ho cataloga com un assetjament i possible violació a Magdalena de Guzmán, una de les dames de companyia de la reina Margarida.

Va ser excarcerat l’any següent (1575). El 1576, per intercessió del seu pare, recuperava el càrrec de capità general dels exèrcits hispànics a Flandes i dirigia la massacre de la ciutat d’Anvers, que se saldaria amb l’assassinat de 20.000 civils desarmats i indefensos.