Tal dia com avui de l’any 1837, fa 187 anys; a la —llavors— colònia espanyola de Cuba, s’inaugurava la línia de ferrocarril que unia l’Havana i Bejucal, primer tram d’un traçat que, en el futur, havia de seguir fins a Güines. Aquell primer recorregut tenia una longitud de 30 quilòmetres i salvava un desnivell de 300 metres (un ascens important per a les locomotores de l’època). Aquell ferrocarril seria el primer de Cuba, de l’estat espanyol (amb les colònies d’ultramar que li restaven) i de l’Amèrica Llatina. Tan sols feia onze anys que s’havia inaugurat la primera línia fèrria del continent americà: la Massachusetts-Nilton, als Estats Units (1826).
Aquella primera línia va ser promoguda, conjuntament, pel capità general de l’illa, el català Francesc Dionís Vives i Planes; i per la Reial Junta de Foment de Cuba; i l’objectiu era crear un element de comunicació ràpida i segura entre l’Havana, principal port de l’illa, i el territori situat al sud de la capital, on hi havia les grans plantacions de sucre i de tabac i que era considerat el més productiu de la colònia. Segons les cròniques de l’època, aquell primer tren va sortir de la desapareguda estació de Villanueva (a l’actual avinguda José Martí, al lloc on actualment hi ha el Capitoli Nacional) i va trigar una mica més d’una hora a arribar a destí.
Quan es va inaugurar aquella primera línia, el capità general Vives i Planes ja no era a l’Havana. L’havia rellevat el capità general Ricafort i després Tacón (Cartagena, 1775), que va posar molts entrebancs al projecte, perquè el traçat de la línia fèrria passava pel damunt d’una avinguda que havia de portar el seu nom. D’altra banda, entre els prohoms més destacats de la Reial Junta —i que més van influir en la realització d’aquell projecte— hi havia els indians catalans Antoni Font, Josep Gené o Salvador Samà que, poc després, serien alguns dels fundadors de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya (1840), la primera societat mútua de la història americana.