Tal dia com avui de l’any 1702, fa 321 anys, els estats integrants de l’aliança internacional antiborbònica (Anglaterra, Països Baixos, Àustria i Prússia), articulada amb anterioritat (1701), declaraven, formalment, la guerra a l’aliança borbònica de les dues corones (monarquies francesa i espanyola). Més endavant, els dos bàndols sumarien nous contendents. Per la banda austriacista, Portugal i Savoia (1703) i els països de la corona catalanoaragonesa (1705). I per la banda borbònica, Colònia i Baviera (1702). Aquell conflicte es convertiria en una guerra d’abast continental i posaria en relleu que l’anterior guerra dels Trenta Anys (1618-1648), també d’abast europeu, s’havia tancat en fals.

No obstant això, les hostilitats ja s’havien iniciat l’any anterior (1701). Poc després de la coronació de Felip de Borbó com a nou rei de les Espanyes (Versalles, 15 de novembre de 1700), els estats que s’oposaven a l’amenaçador eix borbònic París-Madrid havien signat l’aliança de la Haia (20 de gener de 1701). Tot seguit es produirien diverses escaramusses al nord de la península italiana entre francesos, per una banda, i piemontesos i austríacs, per l’altra. I l’1 de febrer de 1702, tres mesos i mig abans de la declaració formal de guerra, s’havia lliurat la batalla de Cremona (entre Milà i Venècia) el primer gran enfrontament bèl·lic entre els dos blocs contendents, i que s’havia saldat amb la victòria de les armes aliades austriacistes.

Poc després es produirien els primers enfrontaments en territori peninsular. Entre el 23 d’agost i el 29 de setembre de 1702, una força combinada anglo-neerlandesa va intentar infructuosament ocupar Cadis. En canvi, el 23 d’octubre de 1702, un estol anglo-neerlandès va enfonsar tota l’armada de guerra hispànica atracada a Vigo. I el primer desembarcament aliat culminat amb èxit es produiria el 4 d’agost de 1704 a Gibraltar. En aquell episodi bèl·lic ja hi van participar els catalans, amb una companyia d’infanteria de marina, formada per quatre-cents efectius i comandada per Joan Baptista Basset, que seria el primer cos militar aliat a tocar terra. Des de llavors la platja on va desembarcar s’anomena Catalan Bay.