Tal dia com avui de l’any 1716, fa 308 anys, i a l’escenari general de misèria i repressió posterior a la conclusió de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), el règim borbònic iniciava la construcció de la Ciutadella, el gran quarter militar situat a l’interior del clos murallat de la capital catalana “para dominar al pueblo de Barcelona”. Aquell complex militar-repressiu es va construir seguint els plànols de Joris Prosper van Verboom, un enginyer que procedia del grup social de les minoritàries oligarquies col·laboracionistes dels Països Baixos hispànics. I la primera pedra la col·locaria el capità general Francisco Pío di Savoia, que destacaria per la brutalitat dels seus mètodes repressius contra la població catalana (1715-1719).

Per a la construcció de la Ciutadella, el règim borbònic espanyol, que havia sotmès Catalunya “por justo derecho de conquista”, va ordenar l’enderroc de 38 carrers i 1.016 habitatges del sector de llevant de la marina de la ciutat. Aquella brutal operació va representar el desnonament de més de 5.000 veïns del barri de la Ribera (el 15% de la població de la ciutat) i va provocar problemes gravíssims d’habitatge, que intensificarien el paisatge de misèria que cobria Barcelona des de l’ocupació borbònica (1714). Segons els seus promotors, la Ciutadella es va edificar en aquell emplaçament perquè, per una banda, era el flanc més feble de les defenses externes, i per l'altra, era la zona més poblada de la ciutat i la més propensa a futures rebel·lions.

Verboom havia previst allotjar la població desnonada fora de la muralla, en una zona erma al davant del port. Però aquell barri, que s’anomenaria la Barceloneta, no es començaria a construir fins passades gairebé quatre dècades (1753). Durant aquella primera etapa de repressió (1716-1753), la població de Barcelona es va més que duplicar (va passar de 35.000 a 80.000 habitants), dins d’un espai intramurs reduït un 20% per la construcció de la Ciutadella i de l’esplanada que la separava de la trama urbana. També durant aquella primera etapa de dominació borbònica espanyola, la ciutat estaria presidida per un paisatge de superpoblació i sotmesa a pèssimes condicions d’habitabilitat, higiene i salubritat.