Tal dia com avui de l’any 1391, fa 635 anys, a Écija (llavors corona castellanolleonesa i actualment Andalusia), la turba assaltava el call de la ciutat i massacrava la comunitat jueva local. Segons la investigació historiogràfica, l’instigador d’aquella massacre va ser el clergue Fernando Martínez, ardiaca de la catedral de Sevilla, que durant els mesos precedents, i des del púlpit de la parroquial d’Écija, havia llençat missatges apocalíptics assenyalant els jueus com els culpables de la terrible crisi econòmica que afectava aquella societat. Segons els mateixos investigadors, aquell vespre van ser assassinades unes 200 persones. Els pocs supervivents (dones i nens) van ser conduïts al nord d’Àfrica i venuts com a esclaus als mercats musulmans.

Aquells fets van ser l’inici d’una brutal explosió de violència que es va estendre per diverses ciutats de les corones castellanolleonesa i catalanoaragonesa. Aquell pogrom no era el primer de la història peninsular, però sí que seria el més sanguinari i destructiu. L’endemà, la turba va assaltar el call de Sevilla, i segons les estimacions de l’època, la turba hi va assassinar 4.000 persones. Després d’Écija i de Sevilla, aquell corrent de violència es va estendre com una epidèmia i durant els dies immediatament posteriors, les turbes locals van massacrar les comunitats jueves de Còrdova i Toledo. Els calls de Sevilla i de Toledo (els més grans de la corona castellanolleonesa i poblats per unes 12.000 persones) van ser totalment destruïts.

Passats dos mesos de l’assalt al barri jueu d’Écija, l’onada de violència va penetrar al territori de la corona catalanoaragonesa i es va produir la massacre dels calls de València i de Palma. I el 5 d’agost de 1391, la turba assaltava el call de Barcelona. A la capital catalana van ser assassinades 300 persones (el 5% de la població del call). Durant aquell mes d’agost de 1391, van ser assaltats els calls de Girona, Lleida, Perpinyà, Tortosa, Tarragona, Montblanc, Cervera, Tàrrega i Valls. Es van perpetrar milers d’assassinats i molts calls catalans van desaparèixer. Els jueus de Barcelona es van dispersar i el call no es va recuperar mai més.  I el de Tàrrega també va desaparèixer per sempre, després de l’assassinat de la totalitat dels seus 250 veïns.