Tal dia com avui de l’any 1504, fa 520 anys, a Córdoba (Corona castellanolleonesa), la Inquisició hispànica, creada pels Reis Catòlics (1478), cremava 107 persones que, prèviament, havien estat detingudes, torturades i condemnades a morir a la foguera per un Tribunal del Sant Ofici. Aquelles víctimes formaven part d’un grup de 267 persones, detingudes en una batuda ordenada per Diego Rodríguez de Lucero, anomenat Lucero el Tenebroso i cap de la Inquisició a Córdoba, contra la comunitat judeoconversa local. Aquella massacre seria la foguera inquisitorial més mortífera de la història.
Els detinguts havien estat reclosos a la Casa de la Penitència (la masmorra inquisitorial, situada al carrer Corregidor Luis de la Cerda) i sotmesos a brutals tortures i a judicis sense garantia processal. Els 107 condemnats van extrets i conduïts a un descampat anomenat el Marrubial (a la part exterior de la Puerta de Plasencia) i cremats en una gran foguera. Aquelles massacres eren presentades com a càstigs exemplificants i eren organitzades com a espectacles de masses que concentraven milers de persones desitjoses de contemplar el patiment de les víctimes i de les seves famílies.
Aquella massacre, que venia precedida d’una altra (del 1502 amb 27 persones cremades al mateix lloc i per ordre del mateix Lucero el Tenebroso) va provocar una gegantina onada de protestes, que va ser especialment secundada per les elits de la comunitat judeoconversa andalusa, molt ben relacionada amb la monarquia catòlica. Tot seguit les Corts castellanolleoneses van ordenar una investigació que va revelar que darrere aquelles massacres hi havia una gegantina trama de criminalitat que impulsava aquells actes de fe amb el propòsit de saquejar la comunitat judeoconversa.
La mateixa investigació va revelar que al cim d’aquella sòrdida trama hi havia els poderosos Johan Rois de Calçena (Calataiud, Aragó, 1450-Saragossa, 1519), secretari personal del rei Ferran el Catòlic) i Diego de Deza (Toro, Lleó, 1444-1523), inquisidor general de la Corona catalanoaragonesa, arquebisbe de Sevilla i confessor reial. Calçena i Deza serien acusats d’apropiació dels fons que la Inquisició havia confiscat a les seves víctimes, però sempre gaudirien de la protecció dels Reis Catòlics i no serien apartats dels seus càrrecs i mai no pagarien pels seus crims.