Tal dia com avui de l’any 1246, fa 772 anys, s’oficiava a Valladolid (Castella) el matrimoni canònic entre la princesa Violant d’Aragó i d’Hongria (filla del comte-rei catalanoaragonès Jaume I) i el príncep hereu de la corona castellanolleonesa, Alfons. Quan es va celebrar el matrimoni entre Violant i Alfons, la núvia tenia 10 anys i el nuvi ja n'havia complert 25. Tot i l’edat de la núvia, les cròniques de l’època afirmen que Alfons la va obligar a mantenir relacions sexuals la mateixa nit de noces. Aquest extrem queda provat pel fet que Alfons, uns mesos després del casament, sol·licitava al Papa la nul·litat amb el pretext que Violant era estèril.
No obstant això, Violant va quedar embarassada a 16 anys i en el decurs de la seva llarga vida —va arribar a 65 anys, una edat avançada per a l’època— va tenir 11 fills amb el seu marit. Alfons va arribar al tron cinc anys després que se celebrés un matrimoni que va durar 38 anys i que es va formalitzar en el context de les aliances polítiques de les cases reials peninsulars, que en aquella època ja havien aconseguit invertir la històrica superioritat del món musulmà. Tant la cancelleria de Barcelona com la de Toledo aspiraven no tan sols a consolidar els dominis dels seus respectius monarques, sinó també a projectar-los cap al sud.
Aquell matrimoni era també una conseqüència del tractat d’Almirra (1244), que posava fi a les disputes entre Barcelona i Toledo per l’ocupació i el control dels dominis musulmans situats al sud del País Valencià. Segons el tractat, Castella rebia el territori de les actuals comarques meridionals del País Valencià. Poc després Jaume I va ajudar el seu gendre en la conquesta d’aquelles terres, que Alfons no podia repoblar per manca de gent. Seria, doncs, el sogre qui hi establiria els primers colons, i el català, la primera llengua romànica que es parlaria a Alacant, Elx, Oriola, Múrcia i Cartagena.