Tal dia com avui de l’any 1274, fa 751 anys, el rei Jaume I signava la Carta Pobla de Vila-real, el document fundacional d’aquesta ciutat de la Plana. En aquell document es deia que se segregava la meitat del terme de Borriana situada al voltant de l’aiguabarreig dels rius Millars i Sec, en una zona on restaven algunes alqueries de l’època andalusina. Vila-real va ser creada, íntegrament, amb població originària del Principat de Catalunya i, en grau més baix, del regne d’Aragó, i va ser, des de l’inici de la seva història, una ciutat de majoria cristiana.
Vila-real va ser la primera ciutat medieval valenciana de plànol reticular. El seu dibuix urbanístic tenia una claríssima influència de la tradició romana i estava marcat per dos eixos principals: un de sentit nord-sud (el cardo romà), que seria el camí reial Barcelona-Tortosa-València, i un altre est-oest (el decumanus romà), que seria el camí reial que unia Borriana (en aquell moment la principal ciutat de la Plana) i Onda (la porta d’entrada a les serres interiors del país). Aquests eixos dividien la ciutat en quatre quarters, reclosos dins d’una muralla de traçat rectangular.
A partir d’aquests eixos, es va dibuixar un traçat de carrers paral·lels i perpendiculars que resultava una extraordinària novetat en aquell context històric. En aquest punt, és important recordar que aquest dibuix, anomenat reticular (un traçat urbanístic format per illes quadrades que creen una xarxa), era propi del món antic (grec i romà) i havia estat a bastament aplicat arreu del territori (segles III aC a V dC), però havia estat abandonat amb l’ensorrament de l’imperi (segle V) i havia desaparegut, totalment, amb la conquesta i dominació àrab del territori (segle VIII a XIII).