Tal dia com avui de l’any 1413, fa 610 anys, a Balaguer (capital del comtat independent d’Urgell, en l’òrbita política del Principat de Catalunya), el comte Jaume d’Urgell, que havia estat candidat a sobirà del tron catalanoaragonès al Compromís de Casp (1412), rendia la seva darrera fortalesa a Ferran de Trastàmara, que havia estat l’elegit en aquella assemblea compromissària i que en aquell moment ja feia poc més d’un any que regnava com a Ferran I. Després del resultat de Casp (24 de juny de 1412), Jaume d’Urgell s’havia rebel·lat i havia iniciat una guerra civil que tindria un final precipitat i inesperat, en bona part per la defecció dels seus aliats tradicionals.

Amb la mort de Martí I (1410) sense descendència legítima, s’havia obert un procés successori que, bàsicament, es limitaria a dues figures: Jaume d’Urgell, cosí tercer i cunyat del difunt rei i candidat de l’aristocràcia militar i latifundista de la Corona catalanoaragonesa, i Ferran de Trastàmara, nebot del difunt rei i candidat de les classes mercantils de Barcelona i de València. En les negociacions prèvies a l’elecció de Casp (1412), Jaume d’Urgell mai va ser capaç d’apropar la seva candidatura als potents mercaders. Home d’ideologia antiquada i arnada, pretenia treure el país de la crisi involucionant la seva societat cap a l’inici del règim feudal (segles X i XI).

Després de Casp (1412), Jaume d’Urgell es va rebel·lar i va centrar l’acció del seu moviment en l’espai territorial a cavall de Catalunya i d’Aragó. Des de Balaguer, capital dels seus dominis, va llançar diversos atacs contra Lleida i contra Osca, però la defecció dels Cardona (l’altra gran nissaga nobiliària catalana), que van arrossegar la petita noblesa catalana, el va deixar sense possibilitats. Només li restaria el suport dels poderosos Luna a Aragó i Vilaragut a València, que, malgrat la seva força, no van poder resistir l’ofensiva de les tropes reials. Vençuts els pocs aliats que li restaven, Ferran I el va envoltar a Balaguer, i després d’un setge de tres mesos, el va obligar a rendir-se.

Jaume d’Urgell va ser empresonat al castell d’Ureña, a la corona castellanolleonesa, i la seva esposa i la seva família va ser reclosa al monestir de Sixena.