Tal dia com avui de l’any 1462, fa 562 anys, a Saragossa i en el context de la Guerra Civil catalana (1462-1472) i de la Revolució Remença (1462-1485); el rei Joan II de Catalunya i d’Aragó, signava la confirmació del tractat que els representants de les cancelleries de Barcelona i de París havien signat dues setmanes abans (9 de maig de 1462) a la vila bascofrancesa de Baiona. Segons aquest tractat, el rei Lluís XI de França es comprometia a prestar ajut militar a Joan II per derrotar l’aristocràcia catalana, que s’havia rebel·lat contra l’estament reial a causa de les polítiques autoritàries (contràries a la tradicional cultura pactista catalana d’arrel feudal) implantades pels Trastàmara des de la seva arribada al tron de Barcelona (Ferran I, 1412).

El cost d’aquest ajut militar es quantificava en 200.000 escuts d’or més els seus interessos, calculats a un 33%, que feien que el deute final fos de 300.000 escuts d’or (l’equivalent a 900 milions d’euros). Les parts negociadores van pactar que, en garantia de pagament d’aquell ajut, Joan II cedia a Lluís XI la sobirania i les rendes temporals sobre els comtats de Rosselló i de Cerdanya. Un cop ratificat l’acord pels dos monarques, l’exèrcit francès, dirigit pel Gastó de Foix —capità general del Llenguadoc i gendre de Joan II—; va ocupar el Rosselló i la Cerdanya (agost, 1462). Però la població rossellonesa i ceretana no ho va acceptar i van encetar un escenari de rebel·lió permanent que desgastaria enormement les tropes d’ocupació.

L’aliança entre Joan II i els remences va derrotar l’aristocràcia latifundista catalana, i Catalunya va ser el primer país d’Europa que va iniciar el desballestament del règim feudal. No obstant això, Joan II no va pagar mai aquell deute i l’ocupació francesa sobre el Rosselló i la Cerdanya es va allargar fins més enllà de la seva mort, quan el seu fill i successor Ferran II —el Catòlic— va pactar el reintegrament dels comtats nord-pirinencs a Catalunya (Tractat de Barcelona, 1493); a canvi que la monarquia hispànica no intervindria en l’ocupació francesa i el destronament dels Trastàmara napolitans. Ferran II tampoc va respectar aquell pacte, i va ocupar i va expulsar de Nàpols (1504) Lluís XII de França (el fill i successor de l’usurer de Baiona).