Tal dia com avui, fa 93 anys, va néixer a Lleida (Segrià) el científic Joan Oró. Els primers anys els va passar al barri de la Bordeta -llavors una pedania de pagesos- en permanent contacte amb la natura i en constant observació de la dinàmica de l'univers. Aquesta circumstància li va despertar la que seria la seva autèntica passió i a la qual va consagrar l'existència: descobrir l'origen de la matèria i de la vida. Més endavant, primer a Lleida i després a Barcelona faria els primers passos acadèmics, que culminaria brillantment a Houston (Estats Units) doctorant-se en bioquímica.
Oró era fill d'una modesta família de flequers que regentava un petit negoci al carrer Anselm Clavé, al primer eixample de Lleida. Tant ell com la família van haver de fer un gran esforç per sufragar la carrera acadèmica. Una circumstància que el va vincular per sempre a la seva gent, a la seva ciutat i al seu país. La seva altra passió: els Oró, Lleida i Catalunya. Va ser el primer català que va treballar a la NASA, desenvolupant importantíssims projectes relacionats amb l'exploració de l'espai: des del projecte Apol·lo (de la Lluna) fins al programa Viking (de Mart).
Però Oró mai va oblidar les arrels. Finalment, el 1980 va poder complir el seu altre somni: tornar a Catalunya per a posar els seus coneixements i la seva experiència al servei del país. Va ser nomenat assessor científic de Presidència de la Generalitat. I des d'aquesta responsabilitat va dissenyar nombrosos projectes de recerca de fonts d'energies alternatives. La manca de recursos públics -l'infrafinançament autonòmic endèmic- va impedir la seva acció de recerca i desenvolupament de projectes. I decebut, va retornar a Houston. Va morir, però, a Barcelona el 2004, on hi havia tornat en jubilar-se.