Tal dia com avui de l’any 1506, fa 518 anys, a Burgos, el rei Felip I de Castella i de Lleó, anomenat "el Hermoso", marit de la reina Joana, mal anomenada "la Boja", i gendre del rei Ferran II de Catalunya i d’Aragó, anomenat "el Catòlic", emmalaltia sobtadament. Felip era de visita oficial a Burgos i estava allotjat a la Casa del Cordón, la residència de Bernardino Fernández de Velasco, conestable de Castella (equivalent a capità general de l’exèrcit castellà), i de la seva esposa Joana d’Aragó-Nicolau (Agramunt, 1470), filla d’una relació extramatrimonial de Ferran el Catòlic i l'oligarca catalana Joana Nicolau, de Tàrrega.
Ferran el Catòlic i el seu gendre Felip Habsburg tenien una pèssima relació des de la mort d’Isabel la Catòlica (1504). Ferran havia intentat heretar el patrimoni de la seva difunta esposa i concentrar sobre la seva testa les corones catalanoaragonesa (que ja ostentava des de la mort de Joan II) i la castellanolleonesa. Però el rebuig de les classes aristocràtiques castellanes, disposades a fer valer la darrera voluntat de la difunta Catòlica (havia testat a favor de la seva filla Joana i del seu gendre Felip Habsburg), va provocar l’expulsió de Ferran, amb la cita que faria història "viejo catalanote, vuélvete a tu nación", i el naixement d’una profunda enemistat entre sogre i gendre.
Tampoc la freda relació entre Ferran i els seus fills legítims, en aquest cas amb Joana, van ajudar a rebaixar la tensió. En canvi, Ferran sempre havia tingut una relació molt estreta i afectuosa amb els seus fills il·legítims. Alons (Cervera, 1470), Joana (Agramunt, 1473) i Maria (Gasteiz, 1476). Els va procurar una bona educació i un futur; i aquests li van respondre amb afecte i lleialtat. I això fa que bona part de la investigació historiogràfica apunti que tan bon punt Ferran va saber que Felip s’allotjaria a casa de Joana Nicolau, li va ordenar que li administrés les dosis suficients de verí per a provocar-li una mort no sospitosa.
Oficialment, Felip va morir d’una pulmonia, com a resultat de l’evolució d’un constipat adquirit durant una partida de pilota (un joc semblant al frontó). Però aquella partida es va jugar el mateix dia 20, i l’evolució del malalt i de la malaltia que descriuen les fonts documentals són lluny de la simptomatologia clàssica d’una pulmonia. Va emmalaltir sobtadament aquell mateix vespre, i des del primer moment va tenir constants i violents vòmits de sang, que apunten clarament cap a un emmetzinament, probablement amb aqua di Napoli (que no deixava rastre i que era d’ús molt freqüent entre les classes privilegiades). Cinc dies més tard, Felip Habsburg moria.