Tal dia com avui de l’any 1714, fa 310 anys, a Londres, arribava Jordi de Hannover, que sis setmanes abans (1 d’agost del 1714) havia estat designat per a rellevar la reina Anna I d’Anglaterra i d’Escòcia, morta sense descendència. En aquell moment, Jordi era príncep-elector (home principal) de l’estat independent de Hannover (al nord-oest del conglomerat que formava el Sacre Imperi Romanogermànic) i havia estat elegit per a ocupar el tron de Londres per la seva condició de parent supervivent de gènere masculí i de confessió reformista més proper a la difunta reina Anna. Jordi era cosí segon d’Anna i era de religió luterana, i seria coronat com a Jordi I.

Jordi, com a príncep-elector de Hannover, havia participat en la Guerra de Successió hispànica (1701-1715) al costat dels seus parents (les cases reials dels Països Baixos i d’Anglaterra). I havia criticat la manera en què Robert Hurley, el lord del Tresor anglès (l’equivalent a primer ministre), havia portat les negociacions de pau d’Utrecht (1713), rescindint unilateralment el tractat entre Anglaterra i Catalunya (Gènova, 1705) per a aconseguir unes bones compensacions. Quan Jordi va ser coronat (18 de setembre del 1714), la primera mesura que va posar sobre la taula va ser enviar un estol naval per a auxiliar Barcelona i alliberar-la del setge borbònic.

Però, uns dies després, va ser informat que Barcelona ja havia capitulat (13 de setembre del 1714) i que l’última plaça austriacista del Principat, Cardona, havia fet el mateix el dia que ell era coronat a Londres. En aquell moment, Mallorca i Menorca continuaven lliures de l’ocupació borbònica francoespanyola, però la cancelleria de Jordi I va estimar que aquell projecte hauria d’esperar unes condicions més oportunes. Tanmateix, durant els primers anys del regnat de Jordi I, es va divulgar amb molta força l’opuscle “The Case of the Catalans”, que acusava els tories (conservadors) de Hurley d’haver traït els catalans i d’haver embrutat el prestigi d’Anglaterra.

També, durant el seu regnat, seria editat i divulgat el “Record de la Aliança fet a Sereníssim  Jordi-Augusto, Rey de la Gran Bretaña” (1736, “any 22 de la nostra esclavitud”), l’autoria del qual s’atribueix a Rafael Casanova, conseller en Cap de Barcelona durant el setge borbònic (1713-1714). Aquell opuscle, redactat en forma de carta, reclamava al rei Jordi I el compliment del Pacte de Gènova (1705), es recordava a Anglaterra l’aliança pactada “per la llibertat de Catalunya”, es demanava una reactualització del tractat i es proposava la creació d’una “República Líbera de Cathalunya”.