Tal dia com avui de l’any 1914, fa 109 anys, a Buenos Aires, moria Julio Argentino Roca y Paz que havia estat president de la República Argentina en dues ocasions (1880 – 1886 i 1898 – 1904) i ministre d’Interior del govern central argentí (1890-1891). Julio Argentino Roca, general de l’exèrcit argentí, va ser, també, l’impulsor de l’anomenada Campaña Roca, que consistia a incorporar, definitivament, els territoris de la Pampa i de la Patagònia a la República Argentina. Aquella operació duplicaria la superfície del país i estimularia un colossal corrent migratori cap a les noves terres. La conquesta del sud argentí seria un fenomen comparable a la de l’oest nord-americà. També amb el tràgic destí que van patir les poblacions autòctones.

Julio Argentino Roca havia nascut a Tucumán (Argentina) el 17 de juliol de 1843, quasi tres dècades després de la guerra de la independència argentina (1810-1814). Era el fill primogènit de José Segundo Roca y Tejerina (Tucumán, 1800) i era net de Pere Roca Vidaller, nascut el 1770 a Tarragona i que havia emigrat a la colònia de Riu de la Plata (la futura Argentina) cap al 1780 (quan era un nen) amb els seus pares Pere Roca i Maria Vidiella, nascuts, ambdós també, a Tarragona. L’avi Pere Roca havia estat un exitós comerciant que, de seguida, es va situar al cim de la piràmide social de la seva comunitat: va ser regidor del Cabildo de Tucumán (el govern municipal i provincial) durant l’etapa colonial.

Però quan esclata la Revolució de Maig (1810) que conduiria Riu de la Plata a la seva independència, el seu pare José Segundo Roca es convertiria en un destacat cap militar de l’exèrcit llibertador. L’ofici patern seria seguit pel Julio que, després del seu pas per l’acadèmia militar, tindria el seu bateig de foc en les guerres civils que enfrontaven la ciutat lliure de Buenos Aires contra la Confederació Argentina (1859-1861). Posteriorment, desenvoluparia la seva carrera en l’anomenada Conquista del Desierto, i adquiriria un gran protagonisme juntament amb un altre descendent de catalans: el polític Adolfo Alsina. El va rellevar en l’empresa conqueridora i va culminar el projecte amb la incorporació dels territoris entre la Zanja de Alsina i la Terra del Foc.