Tal dia com avui de l’any 1500, fa 518 anys, el jutge Francisco de Bobadilla y Maldonado, enviat pels Reis Catòlics a la colònia La Hispaniola, ordenava l’empresonament i posterior trasllat a Castella de Cristòfol Colom i dels seus germans Bartomeu i Diego. El jutge Bobadilla havia arribat a l’illa el 23 d’agost de 1500. Només desembarcar va exhibir públicament una carta manuscrita i signada pels Reis Catòlics que l’autoritzava a investigar les acusacions de corrupció que havien estat formulades pels colons castellans contra els Colom i el seu entorn catalanovalencià. Després d’unes setmanes de gran tensió, el 15 de setembre de 1500 els germans Colom van acceptar entrevistar-se amb Bobadilla, moment que la guarnició militar que des de Castella havia acompanyat el jutge va aprofitar per detenir-los i empresonar-los a la masmorra de la fortalesa de Santo Domingo.
Amb els Colom a la presó, Bobadilla i Roldán —líder dels colons castellans que havien calumniat i difamat l’administració de l’illa— van destituir tots els càrrecs de la colònia i els van substituir per elements del seu partit. Bobadilla es va autoproclamar governador general de La Hispaniola —càrrec que legítimament exercia Bartomeu Colom— i Roldán va ser nomenat alcalde accidental de Santo Domingo, sota la supervisió de Bobadilla —càrrec que exercia legítimament el tarragoní Miquel de Ballester. La repressió de Bobadilla es va estendre ràpidament a les fortaleses de l’interior de l’illa, i els caps militars que formaven part del partit colombí també van ser destituïts i substituïts per la gent de Roldán. Mentrestant, els Colom van ser engrillonats i embarcats a bord de La Gorda i deportats a Castella, en una travessia que va durar seixanta-cinc dies.
La immensa majoria de la historiografia actual considera que aquells fets van ser un cop d’estat promogut pels Reis Catòlics amb el propòsit d’obligar els Colom a renunciar als drets contractuals que preveien les Capitulaciones de Santa Fe (1491).