Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, es produïa l’accident ferroviari més mortífer de la història de Barcelona. Un comboi en circulació va envestir-ne frontalment un altre que estava aturat a l’estació de Sarrià i va provocar la mort de trenta-dues persones i ferides greus o molt greus a cent trenta persones més. L’accident es va produir quan el comboi que procedia de l’estació de les Planes i es dirigia cap a Gràcia, suposadament, va trencar els frens i va perdre el control. El comboi avariat va agafar una gran velocitat, produïda pel fort desnivell del trajecte, es va saltar l’entroncament que l’havia de canviar de via i va acabar col·lidint contra el tren aturat a l’estació.
Aquella tragèdia es va produir quinze després de l’ocupació franquista de la ciutat (26 de gener de 1939) i la premsa de l’època, absolutament controlada per les autoritats del règim dictatorial, va silenciar tant l’accident com el balanç de víctimes. Només se’n va fer una petita referència en un dels diaris de la ciutat: “Accidente ferroviario que ha provocado algunas víctimas”. No hi ha més informació que la dels arxius hospitalaris. La censura imposada per les autoritats ocupants temia que la tragèdia de Sarrià embrutés la imatge del règim franquista tant a l’interior del país com a l'exterior i no va autoritzar la publicació de més detalls.
Es va haver d’esperar quasi mig segle per a conèixer alguns detalls que expliquen aquella tragèdia. L’historiador Carles Salmerón Bosch, especialitzat en la història del ferrocarril i promotor del Museu del Transport de Catalunya de Castellar de n’Hug (Berguedà), va publicar El tren de Sarrià (Tèrminus, 1988). En aquella investigació, Salmerón explica que la causa més que probable de l’accident seria la depuració ideològica dels empleats ferroviaris d’ideologia catalanista i republicana, la qual cosa va comportar la substitució de treballadors amb coneixements i experiència per elements provadament “afectos al régimen” sense cap relació amb l’activitat dels ferrocarrils.