Tal dia com avui de l’any 1935, fa 89 anys, els ciutadans del país de Saar votaven en referèndum el retorn del país a Alemanya o el manteniment de l’administració francesa sobre el territori. En el Tractat de Versalles (1919) que havia posat fi a la I Guerra Mundial (1914-1918), Alemanya s’havia vist obligada a lliurar a França els territoris d’Alsàcia i la Baixa Lorena i a cedir el país de Saar en fideïcomís a la Societat de Nacions, que poc després (1920), encarregaria a França la seva administració. Entre 1920 i 1935, França va practicar una política extractiva sobre el territori que va provocar conflictes freqüents entre l’administrador i la població.
La Societat de Nacions i França havien pactat que l’estat francès administraria el país de Saar durant quinze anys i que passat aquest termini es consultaria en referèndum a la població si volien retornar a Alemanya o preferien confirmar la seva relació amb París i passar de la categoria de protectorat a la d'entitat departamental. En aquell moment Alemanya es trobava governada pel Partit Nacionalsocialista, que havia guanyat les eleccions de 1933 i que, tot seguit, havia iniciat el desballestament del sistema democràtic. En canvi, França es presentava com un sistema democràtic i republicà consolidat i com un garant de les llibertats individuals.
A més, el 1933 (victòria electoral dels nazis i inici de la persecució de la dissidència política) Saar havia rebut una important massa de refugiats polítics procedent d’altres territoris alemanys, que no votarien en aquella consulta, però que van advertir del que passava a l’Alemanya nazi. Amb tots aquests elements en joc, París sempre va confiar que aquell referèndum seria favorable a la seva proposta. Però, malgrat els elements en joc, l’adscripció cultural germànica de Saar i la política colonialista que França practicava sobre el territori i sobre la seva societat inclinarien el resultat d’aquell referèndum a favor del retorn a Alemanya amb un 90%.