Tal dia com avui de l’any 1410, fa 614 anys, al Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona, s’enllestien els preparatius per a la cerimònia de legitimació de Frederic d’Aragó-Rizzari, fill natural i únic descendent mascle del difunt Martí el Jove (hereu al tron, mort prematurament l’any anterior) i del rei Martí I, anomenat "l’Humà". Fins i tot abans de la inesperada desaparició de Martí el Jove, mort sense descendència legítima durant la campanya de Sardenya (1409), el rei Martí I —que no confiava en la missió reproductiva que tenia encomanada el seu fill— havia ordenat portar el petit Frederic a la cort (1407), donar-li una formació per a governar la Corona i preparar-ne la legitimació.

El petit Frederic (1402) era fruit d’una relació extramatrimonial entre Martí el Jove (en aquell moment, casat amb la seva primera esposa, Maria de Sicília) i la noble palermitana Tarsia Rizzari. Durant els primers anys (1402-1407), la seva vida havia transcorregut a la cort dels reis catalanosicilians de Palerm, però el 1407 va ser reclamat per Martí I i va ser arrencat del costat de la seva mare, a la qual no se li va permetre viatjar a Barcelona i establir-se a la cort catalana amb el seu fill. La cancelleria de Barcelona era obsessivament legitimista i el tron catalanoaragonès era l’únic de l’Europa medieval que no havia estat mai ocupat per un rei d’origen il·legítim o descendent de pares il·legítims.

Per aquest motiu, Martí I va haver de desplegar un enorme i feixuc argumentari legal, que havia de culminar amb la protocol·lària cerimònia de legitimació i l’acceptació del nou hereu per part de les diferents corts que formaven l’edifici polític catalanoaragonès. Quan tot estava preparat, el dia anterior, el 31 de maig, el rei Martí I moria de manera inesperada i misteriosa. I el pontífex cismàtic Benet XIII —el Papa Luna, protegit per Martí I— i que havia de col·laborar en la tasca d’elaboració de l’argumentari de legitimació de Frederic, es va retirar sospitosament. No obstant això, durant tot el dia es va mantenir l’esperança que es produiria algun esdeveniment que permetria tirar endavant aquella cerimònia.

Martí I va morir, oficialment, a causa de les xacres que arrossegava. Era un home obès i amb una edat relativament avançada per l’època (54 anys). Però des d’un primer moment, el misteri va planar sobre aquella mort. La historiografia romàntica catalana hi havia vist la mà dels partidaris de Ferran de Trastàmara (el nebot del difunt rei, que acabaria cenyint-se la corona). Però la investigació moderna (segle XXI) no n'assenyala una autoria tan clara. La legitimació de Frederic perjudicava tant Ferran de Trastàmara com Jaume d’Urgell. Eren els dos candidats més ben situats, i la posterior afiliació del Papa Luna al partit de Ferran només obeiria a la defensa dels seus interessos personals (la garantia de perpetuació d’aquesta protecció).