Tal dia com avui de l’any 1834, fa 191 anys, el segon govern de la regent Maria Cristina de Borbó (vídua de Ferran VII i mare d’Isabel II), que estava presidit pel liberal Francisco Martínez de la Rosa (Granada, 1787 – Madrid, 1862), aprovava la llei de divisió judicial del territori espanyol. Aquell projecte, redactat per Nicolás María Garelli Battifora (València, 1777 – 1850), ministre de Gràcia i Justícia d’aquell executiu, seria la primera llei que aprovava aquell govern. Poc abans (29 de setembre del 1833), el primer govern de la regent —presidit pel no adscrit Francisco de Cea Bermúdez— havia aprovat la llei de divisió provincial, que havia esquarterat Catalunya —fins aleshores província única— en quatre províncies.

Tant la llei de divisió provincial (que havia redibuixat i distribuït el mapa administratiu i militar espanyol en 50 províncies), com la llei de divisió judicial (que distribuiria el mapa judicial i electoral en 451 partits judicials) estaven clarament inspirades en la divisió administrativa, judicial i militar francesa que havien imposat els jacobins francesos (contraris al reconeixement de les diferents realitats històriques, culturals i lingüístiques del territori francès) a l’inici de la Revolució Francesa (1789). Tots dos mapes (el francès i l’espanyol) s’havien traçat amb el mateix criteri ideològic i amb el mateix propòsit de desnaturalització i eliminació de les minories nacionals.

En aquell nou mapa judicial, Catalunya va ser fragmentada en 36 partits judicials, que en la majoria dels casos tenien un traçat absurd que no responia a cap realitat històrica, cultural ni econòmica, sinó que aquelles divisions judicials van ser superposades —gairebé sempre— a les ratlles dels corregimientos, la divisió administrativa imposada després de l’ocupació borbònica del país (1714). Així, per exemple, la comarca natural i històrica del Pla d’Urgell va ser fragmentada en quatre partits judicials (Lleida, Cervera, les Borges Blanques i Balaguer). O, per exemple, la comarca natural i històrica de la Vall del Corb va ser fragmentada en tres partits judicials (les Borges Blanques, Cervera i Montblanc).