Tal dia com avui de l’any 394, fa 1.630 anys, en un paratge situat a la vall del riu Frígid (a cinquanta quilòmetres de la ciutat de Trieste, sobre l’actual frontera entre Itàlia i Eslovènia), es lliurava la Batalla del Riu Frígid, que va enfrontar les legions imperials, comandades per l’emperador Teodosi el Gran i reforçades amb tropes visigòtiques, liderades pel seu rei Alaric, contra les legions senatorials, comandades pel general Flavi Eugeni i reforçades amb tropes franques, dirigides pel mestre de soldats franc Arbogast.

Aquell enfrontament obeïa a un conflicte entre el poder central imperial, que havia implantat polítiques autoritàries i personalistes i que havia traslladat la capital a Constantinoble, i les poderoses famílies patrícies de Roma, que monopolitzaven el Senat des de feia segles, que es resistien a perdre el poder que ostentaven i que es mantenien a Roma. El Senat havia promogut la figura del general Flavi Eugeni, que des de l’any anterior a la batalla ja actuava com a emperador “de facto” a la meitat occidental de l’imperi.

Darrere d'aquell conflicte, també hi havia un component religiós. Mentre que els emperadors pretenien estendre i generalitzar el culte cristià, convertit en confessió oficial de l’imperi d'ençà de l'any 380 (amb el propòsit de cohesionar ideològicament una societat culturalment i ètnicament molt diversa), els patricis advocaven per la conservació de la religió romana (entès com l’element principal de la tradició romana). A les províncies orientals de l’imperi, l’autoritat dels emperadors i les seves polítiques no tenien contestació, però a les occidentals, no s’estaven aplicant.

A la Batalla del Riu Frígid, les tropes “senatorials” de Flavi Eugeni es van veure sorpreses per una tempesta de fang i un fort vent de cara que els va dificultar la visió i el moviment. A més, una part important de les forces que aportava el franc Arbogast van desertar i es van unir a les tropes imperials. Després de diverses hores de combats, i de milers de morts sobre el camp de batalla, les tropes “senatorials” van ser derrotades i el seu líder capturat i executat pràcticament a l’instant. Segons les fonts documentals, Arbogast va fugir, però es va suïcidar al cap de pocs dies.

La conseqüència immediata d’aquella batalla va ser la desarticulació de la resistència de la classe senatorial; que, de manera immediata, va perdre bona part del poder que havia ostentat secularment i va iniciar el procés d’adopció del cristianisme com a confessió. Aquella batalla també va servir per a conscienciar el poder imperial que l’estat romà ja no tenia capacitat per a governar la totalitat de l’imperi com una sola unitat, i que calia dividir-lo en dues parts, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió dels recursos i la defensa davant l’amenaça de fraccionament.