Tal dia com avui de l’any 1700, fa 324 anys, a Versalles, el rei Lluís XIV de França coronava el seu net Felip nou rei de la monarquia hispànica. Aquella cerimònia obeïa a una successió de fets que s’havien produït durant els anys immediatament anteriors. La salut del rei hispànic Carles II havia empitjorat notablement. La falta de descendència del rei hispànic havia obligat les potències europees a buscar una solució de compromís per evitar el trencament de l’equilibri continental. Però l’elegit a succeir Carles, Josep Ferran de Baviera, havia mort tot seguit (febrer, 1699); i a continuació el rei hispànic havia signat fins a dos testaments diferents: el primer (abril, 1699) a favor de Carles d’Habsburg; i el segon (octubre, 1699) a favor de Felip de Borbó.

El pretès canvi d’opinió de Carles II obeïa a les maniobres d’un poderós partit proborbònic a la cort de Madrid, dirigit pel cardenal Portocarrero, valido del rei, que seria acusat de falsificar el darrer testament del moribund rei. Aquest partit proborbònic s’hauria articulat a partir del convenciment que els Borbons imposarien una nova arquitectura d’Estat que pretenia la transformació de la naturalesa de la monarquia hispànica: d’un Estat compost o foral cap a un Estat uniforme i centralitzat —de fàbrica i expressió castellana— que acabaria amb els independentismes (Catalunya, Nàpols, Sicília, Països Baixos hispànics). També aquest partit proborbònic s’havia articulat i desenvolupat amb el generós finançament de Versalles.

Després de la mort de Carles II (1 de novembre de 1700) es va obrir el testament. Lluís XIV no va voler esperar que el seu net Felip fos coronat en cada un dels nous dominis que havia heretat. I en un acte d’arrogància que contenia un missatge claríssim (proclamava que França havia derrotat i rellevat la monarquia hispànica en el lideratge mundial); coronava Felip davant de la cort de Versalles, menyspreant totalment aquella cort de Madrid dominada pel majoritari partit proborbònic. Tot seguit, va ordenar dibuixar un almanac per al 1701 que il·lustrava aquella humiliant situació per a la cort hispànica i el va escampar per totes les cancelleries d’Europa.