Tal dia com avui de l’any 1698, fa 325 anys, l’exèrcit francès de Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme, que havia ocupat Catalunya durant la campanya 1695-1697, abandonava Barcelona. El Dietari de la Generalitat consigna que, després d’un setge de seixanta-sis dies i d’una ocupació de quatre mesos i tres setmanes, “en aquest dia entraren les armes del rei nostre senyor (Carles II), que Deu guarde, en la ciutat de Barcelona; y lo mateix dia isqueren de aquella les armes franceses”. Aquella ocupació havia estat una de les múltiples operacions militars de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), que va enfrontar França amb totes les potències europees de l’època.
L’ocupació francesa de Barcelona va estar precedida d’una sèrie de fets dramàtics i vergonyosos a parts iguals. Durant setmanes, els canons francesos van massacrar la ciutat, especialment el barri de Sant Pere, que entre el 13 i el 15 de juny de 1697 va patir un bombardeig a un ritme de 120 bales per hora. Segons el recompte de Feliu de la Penya, cronista oficial de la ciutat durant els fets, van morir quatre mil barcelonins i barcelonines, que representaven el 10% de la població de la ciutat. D’altra banda, el virrei hispànic Fernández de Velasco va fugir precipitadament el mateix dia que els francesos iniciaven el setge i bombardeig.
Poc després (20 de setembre) els contendents signaven la Pau de Rijswijk (Països Baixos). En aquella conferència, Lluís XIV va acceptar la devolució dels territoris ocupats de Catalunya, dels Països Baixos hispànics —que retornaven a la sobirania de Carles II— i del ducat de Lorena —que era reintegrat als Habsburg vienesos. Però, a canvi, va veure confirmada la possessió de la meitat occidental de l’illa de Santo Domingo, que ja controlava des d’uns anys abans i que correspon a l’actual estat d’Haití. Per la seva banda, Fernández de Velasco, el virrei fugitiu, no recuperaria el seu càrrec —reveladorament— fins després de la coronació del primer Borbó hispànic (1703).