Tal dia com avui de l’any 1672, fa 352 anys, un regiment de sapadors de l’exèrcit francès de Lluís XIV, comandats per l’enginyer militar Sebastien la Preste de Vauban, iniciaven l’enderroc del castell de Rià. En fonts medievals (la Gesta Comitum Barchinonensium, la història de la casa comtal barcelonina, entre els segles VIII i XII, i redactada entre 1170 i 1195), el castell apareixia documentat com a “castell d’Arrià” i com a casa de naixement del comte Guifré el Pilós (840), fundador de la nissaga nacional catalana dels bel·lònides, que havien governat el país durant cinc segles i mig (878-1410). Aquest castell estava situat a tres quilòmetres a l’oest de Prada de Conflent i a cinc quilòmetres al sud de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.

Però aquest origen sembla que seria fruit de la tradició. El primer esment documental del castell de Rià és del 1195 (tres segles després del naixement de Guifré). I, d’altra banda, la investigació historiogràfica moderna situa l’indret de naixement de Guifré a Girona, durant l’època en què Sunifred, el seu pare, era comte carolingi d’aquell comtat. Altres historiadors sostenen que Guifré no va néixer a Girona, perquè Sunifred no va ser nomenat comte de Girona fins a l’any 844, quan el Pilós ja tenia quatre anys. Aquests historiadors assenyalen que l’any 840 (any de naixement de Guifré), Sunifred era comte carolingi de Cerdanya i d’Urgell; si bé és cert que el paratge on, posteriorment, es documenta el castell de Rià, en aquell moment formava part del comtat ceretà.

L’enderroc del castell de Rià (1672) es va produir en el context polític i militar sorgit després de la signatura de la Pau dels Pirineus (1659-60), entre les monarquies hispànica i francesa, que havia culminat amb l’amputació dels comtats del Rosselló i part del de la Cerdanya. Des de la signatura d’aquell tractat, s’havien produït diverses revoltes en aquells comtats nord-pirinencs, articulades per un moviment popular anomenat Angelets de la Terra. Les forces d’ocupació franceses van justificar l’enderroc del castell de Rià com una mesura que perseguia un doble propòsit: eliminar un element que tenia una forta càrrega simbòlica per als catalans i destruir una fortalesa que era utilitzada per la resistència catalana contra l'ocupació francesa.