Tal dia com avui de l’any 1932, fa 92 anys, se celebraven les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de la història. Aquells comicis eren el resultat d’un procés que s’havia iniciat el 14 d’abril de l’any anterior, quan es va confirmar l’escrutini de les eleccions municipals de dos dies abans. La victòria dels partits republicans havia precipitat la caiguda del règim monàrquic i la restauració de l’autogovern català (que s’avançava a la proclamació de la Segona República). Francesc Macià havia estat nomenat president de la Generalitat provisional que havia de redactar un text estatutari, convocar i celebrar un referèndum d’aprovació de l’Estatut, i convocar i celebrar unes eleccions per a constituir un Parlament i un govern.

El 20 de novembre del 1932 seria el dia escollit perquè tots els homes majors d’edat (les dones encara no tenien reconegut el dret a vot) decidissin a qui confiaven el primer govern català sorgit d’unes eleccions democràtiques. De bon principi, aquells comicis es van plantejar com una cursa entre les dues principals forces polítiques del moment per a dirimir la primacia política a Catalunya: la recentment creada Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Francesc Macià i Llussà i que havia guanyat les municipals i les generals del 1931, i la Lliga Regionalista de Catalunya, liderada per Joan Ventosa i Calvell, que havia estat el partit hegemònic al país durant bona part del primer quart de segle (fins al cop d’estat del 1923).

Esquerra Republicana i les seves confluències (Unió Socialista de Catalunya, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Radical Autonomista i Unió Catalanista) va obtenir gairebé 225.000 vots (el 43,90%), que es van traduir en 67 diputats. I la Lliga Regionalista (amb la Unió Democràtica de Catalunya), poc més de 138.000 vots (el 27,05%), que es van traduir en 17 diputats. La coalició formada per Acció Catalanista i el Partit Radical Socialista en va obtenir una mica més de 39.000 (el 7,64%), que li donarien el diputat restant. Després d’aquells resultats, Francesc Macià va renovar el càrrec (era president provisional i passava a president electe) fins a la seva mort (el 25 de desembre del 1933).