Tal dia com avui de l’any 1931, fa 92 anys, es feien públics els resultats de les eleccions municipals del dia 12 anterior. Aquells resultats donaven la victòria, clarament, als partits republicans, tant els catalans com els espanyols, que havien plantejat aquells comicis com un plebiscit a la monarquia. A Catalunya, va guanyar la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya; formada pels partits independentistes Estat Català (de Francesc Macià) i Grup d’Opinió de Barcelona (de Joan Lluhí i Vallescà); i pels partits federalistes Partit Republicà Català (de Lluís Companys) i Joventut Republicana de Lleida (d'Humbert Torres).
A la seu d’Esquerra Republicana (al casal de Sants) van tenir notícies dels resultats cap a les 13:00 hores. Aquelles notícies deien que la plataforma de Macià i Companys, fundada tan sols unes setmanes abans, havia aconseguit 25 dels 50 regidors al consistori de Barcelona i, també, havia guanyat àmpliament a les principals ciutats del país (a Reus a Lleida, a Girona, i els seus aliats a Tarragona, a Manresa, i a Vic). En aquell moment, Macià i Companys, líders de la plataforma guanyadora, van agafar un vehicle i es van dirigir fins a la plaça Sant Jaume. Quan van arribar, la plaça i els carrers adjacents ja eren un formiguer de gent.
En aquell moment es van escenificar les dues ànimes de la plataforma Esquerra Republicana. Companys, va saltar amb el vehicle quasi en marxa, i es va dirigir a pas ràpid cap a la Casa Consistorial. Ningú li va barrar el pas, ni tan sols Antoni Martínez Domingo, alcalde accidental, membre de la Lliga Regionalista però nomenat a dit per l’autoritat governativa del règim dictatorial de Primo de Rivera-Berenguer (1923-1930/31). Al cap de pocs minuts, ja era al balcó de l’edifici hissant la bandera republicana espanyola (la tricolor de la Primera República, 1873) i proclamant la República espanyola.
Macià, visiblement contrariat (Companys havia actuat sense consensuar la seva acció amb el seu soci polític); es va dirigir al Palau de la Generalitat (en aquell moment Palau de la Diputació). Allà va trobar l’oposició del president de l’organisme, Joan Maluquer i Viladot, de la Federació Monàrquica Autonomista, que va dir a Macià que no li permetria ocupar el càrrec si no era per la força. Macià, investit de l’autoritat moral i política que li havia donat la victòria electoral; li va posar amistosament la mà a l’espatlla i li va dir que ho interpretés com un acte de força. Tot seguit, Macià sortia al balcó de l’edifici, i proclamava l’Estat català dins la federació de pobles ibèrics.