Tal dia com avui de l’any 1245 (algunes fonts citen el dia 26 d’agost), fa 775 anys, moria a Ais (Provença-França) Ramon Berenguer V de Provença —besnet de Ramon Berenguer III de Barcelona—; que havia estat el darrer Bel·lònida (la nissaga comtal catalana iniciada per Guifré el Pilós a mitjans del segle IX) que governaria el comtat de Provença. Els Bel·lònides governaven el comtat de Provença des del 1112 —molt abans de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó-, quan la comtessa Dolça de Provença es va casar amb el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Ramon Berenguer i Dolça van dividir la seva herència entre el primogènit Ramon Berenguer IV (que rebria el comtat de Barcelona) i Berenguer Ramon, segon fill mascle (que rebria el comtat de Provença). No obstant això, durant un segle i mig, el comtat independent de Provença va gravitar en l’òrbita política de Barcelona; fins i tot més enllà de la batalla de Muret (1213) que posava fi al projecte de creació d’un edifici polític català a Occitània. Beatriu de Provença —filla i hereva de Ramon Berenguer V— es casaria amb Carles Capet, de la casa reial francesa, que inauguraria una nova nissaga.
El comtat independent de Provença havia estat creat a mitjans del segle X, en plena desintegració de la Lotaríngia, un dels tres regnes resultants de la partició de l’Imperi de Carlemany (843) que abastava un passadís territorial entre el Països Baixos i la Toscana. Mai va tenir un protagonisme polític i militar destacat, però, en canvi, el provençal (actualment una de les tres variants de l’occità) es va convertir en la llengua literària a l’Europa a cavall de l’any 1000. El francès i el català rebrien una gran aportació del provençal, que contribuiria poderosament a la seva forma definitiva .