Tal dia com avui de l'any 1963, fa 54 anys, el diari francès Le Monde publicava en tres columnes i a primera pàgina unes declaracions d'Aureli Maria Escarré i Jané, abat de Montserrat, que denunciaven el rearmament ideològic del règim franquista. Les declaracions de l'abat Escarré, formulades en un dels principals rotatius de França en plena ofensiva propagandística del règim franquista (la preparació dels fastos dels “25 años de paz”) van provocar un fort impacte internacional que es traduiria en una onada de crítiques de l'opinió pública europea a la interessada condescendència dels governs democràtics europeus cap al règim dictatorial espanyol.
En aquelles declaracions l'abat Escarré feia una defensa de la justícia social, de la llibertat i de la identitat nacional catalana; que revelaven l'estat de repressió que el règim franquista —divuit anys després de la derrota de l'eix totalitari en la Segona Guerra Mundial (1939-1945)— continuava practicant sobre la societat espanyola en general, i sobre la catalana particularment. L'abat Escarré, com a home d’Església, va referenciar les seves declaracions a l’encíclica vaticana “Pacem in terris” promulgada mesos abans (1963) avalant el respecte als drets humans i als règims democràtics. En conseqüència, afirmava Escarré, el règim franquista no era un règim cristià.
Aquelles declaracions —que el dia anterior també havia publicat O Estado de Sao Paulo, un dels rotatius més importants del Brasil— van aixecar una gran polseguera. El règim franquista va contestar les declaracions d'Escarré obrint una forta campanya de linxament mediàtic i de persecució judicial contra l'abat i contra la comunitat de Montserrat. Aquella terrible campanya de difamació —impulsada per l'aparell propagandístic de l'Estat espanyol i dirigida per Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme, i anys després president fundador del Partit Popular— provocaria l'exili de l'abat Escarré, la clausura governativa d'Òmnium Cultural i l'assalt paramilitar al Casal de Montserrat.