Tal dia com avui de l’any 1702, fa 317 anys, Joan Gensana, en nom de la Generalitat de Catalunya, enviava una missiva oficial al rei Felip V ―el primer Borbó hispànic― recordant-li que, en virtut de les Constitucions de Catalunya de 1599, confirmades el 1702, la corona hispànica no tenia jurisdicció policial sobre els eclesiàstics catalans. I se li recordava que, en un apartat de les Corts que havia jurat, es deia clarament que qualsevol acció de detenció i empresonament d’un eclesiàstic català havia de ser efectuada pels oficials dels municipis.
Els oficials de la corona hispànica no podien detenir ni empresonar cap eclesiàstic català, ni tan sols quan s’havia comès algun tipus de presumpte delicte contra els béns o els interessos de la corona hispànica. Aquesta missiva venia seguida de diverses detencions arbitràries efectuades pels soldats hispànics aquarterats a Catalunya; i que s’havien resolt després d’una forta polèmica. Els investigadors historiogràfics han interpretat que aquelles detencions formaven part d’un pla ordit pel virrei borbònic cardenal Portocarrero, que perseguia incendiar el paisatge social i polític català.
També la investigació historiogràfica interpreta que Portocarrero podria haver actuat sense la necessitat de tenir el plàcet del rei. La mateixa investigació el situa com el principal conspirador en la maniobra de falsificació del testament de Carles II ―el darrer Habsburg hispànic―, que va facilitar l’entronització del primer Borbó. I tot i que el seu poder polític havia disminuït des de l’arribada dels funcionaris de Versalles que acompanyaven Felip V, conservava una posició destacada que a Madrid havia generat una dita referida al rei: “Anda, nene, anda; que el cardenal te lo manda”.