Tal dia com avui de l’any 1982, fa 36 anys, es produïa un aiguat, a causa del fenomen meteorològic conegut com a gota freda, principalment sobre les comarques de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà, i sobre el Principat d’Andorra, que desbordaria els rius Segre, Valira i Noguera Pallaresa i provocaria greus inundacions a tots els pobles i ciutats situats al llarg dels seus cursos fluvials. Aquell aiguat va començar cap a les tres de la tarda del dia anterior i es va perllongar, amb moltíssima intensitat, fins al migdia del 8 de novembre. A l’observatori de la Molina (Cerdanya) es van registrar 600 litres/m2 en poc menys de vint-i-quatre hores.
Aquell episodi de pluges torrencials va provocar el creixement sobtat del cabal del riu Segre, que recull les aigües de tots els corrents fluvials del Pirineu occidental català. El dia 8 ―l’endemà de l’inici de la tempesta― el riu Segre a Oliana (Alt Urgell) portava un cabal de 1.856 m3/seg (cinquanta-vuit vegades el seu cabal habitual); i a Lleida, assoliria una punta de 2.385 m3/seg (vint-i-vuit vegades el seu cabal habitual). A la capital del Segrià el corrent de l’aigua va assolir quinze metres d’alçada sobre el seu nivell habitual: va superar la Banqueta (el passeig sobre el mur de canalització) i va inundar totalment bona part del barri històric i dels barris de Pardinyes i de Cap del Pont.
Pont de Bar després de l'aiguat / Font: Viquipèdia
Un cas paradigmàtic de la dimensió d’aquella catàstrofe seria el poble de Pont de Bar (Alt Urgell), de 170 habitants, que desapareixeria per sempre. En conjunt, aquell episodi catastròfic se saldaria amb la mort de vint-i-sis persones arrossegades per la violència de les aigües: catorze a Catalunya i dotze al Principat d’Andorra. I pèrdues materials per valor de 45.000 milions de pessetes, tant en habitatges, comerços i explotacions agrícoles i ramaderes; com en infraestructures viàries. En canvi, Televisió Espanyola ―llavors l’únic mitjà audiovisual a l’Estat espanyol― obriria tots els informatius amb la visita oficial del pontífex Joan Pau II, i dedicaria una cobertura mínima a la catàstrofe.