Tal dia com avui de l’any 1923, fa 95 anys, el rei Alfons XIII validava el cop d’estat militar que, el dia anterior, havia promogut i liderat el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. El cop d’estat s’havia iniciat a les casernes militars de Barcelona la matinada del dia anterior, i en el decurs d’aquella jornada acabaria sumant l’adhesió de tots els caps militars dels principals aquarteraments de Catalunya i d’Aragó. Segons la premsa de l’època, la resta de caps militars de l’exèrcit espanyol van evitar pronunciar-se a favor o en contra de la “intentona” de Primo de Rivera. Seria durant aquella jornada prèvia que es produirien els moviments a l’ombra que havien de conduir a la validació del cop d’estat.
El dia 14 el capità general Primo de Rivera es desplaçava a Madrid per entrevistar-se amb el rei Alfons XIII. Segons algunes fonts, hauria estat citat a “Palacio” immediatament després del pronunciament. Prèviament a l’entrevista, el rei havia despatxat amb el president del govern, el conservador Manuel García Prieto, en una tensa reunió que va posar de manifest l’entusiasme del monarca amb els plans dictatorials, i que va provocar la dimissió en pes de l’executiu. A un quart de dues de la tarda, Alfons XIII ―que a propòsit del cop d’estat havia anticipat el retorn de les seves vacances a Donosti― lliurava tot el poder al nou dictador i, tot seguit, el capità general de Madrid Diego Muñoz-Cobo Serrano decretava l’estat de guerra a la capital espanyola.
Alfons XIII, Milans del Bosch i Primo de Rivera
La primera mesura que va dictar Primo de Rivera va ser la dissolució de totes les corporacions municipals i provincials de l’Estat espanyol. Poc després, estenia el model del sometent ―els paramilitars catalans que, des del primer moment, havien donat suport al pronunciament―, al conjunt de l’Estat espanyol. I sis mesos després del cop d’estat (12 de març de 1924) decretava la liquidació de la Mancomunitat de Catalunya amb el pretext que “contribuía a deshacer la gran obra de la unidad nacional” i que “la hemos visto galopar hacia el nacionalismo y el separatismo, haciendo pasar a los catalanes amantes de España horas de amargura y humillación, y a los españoles todos de inquietud y descorazonamiento”.