Tal dia com avui de l'any 1982, fa 36 anys, el Consell General de les Valls d'Andorra —l'equivalent al Parlament— creava la figura del cap de govern —cap de l'executiu—. La creació d'aquesta nova figura política obeïa a la voluntat de separar, d'una forma definitiva, els poders legislatiu i executiu. El cap de govern, elegit i nomenat pel Consell General, es convertia en l'equivalent a president, amb capacitat per a nomenar un govern, i assumia el poder executiu. Mentre que el síndic general, que des del 1419 havia estat el president del Consell General, i en conseqüència concentrava tot el poder, quedava limitat a les funcions de cap del poder legislatiu.
Això seria així fins que l'any 1993 es culminava el procés de reformes iniciat el 1976. La creació de la figura del cap de govern havia estat un dels passos més importants per a convertir el Principat d'Andorra en un estat social i democràtic de dret. Amb la promulgació i aprovació de la primera Constitució andorrana (1993) la figura històrica del síndic general desapareixia i les seves funcions eren assumides pel Tribunal Constitucional d'Andorra i pel Consell Superior de la Justícia d'Andorra. Per altra banda, quedava plenament separades i desenvolupades la funció parlamentària del Consell General i la funció executiva del Govern respecte als organismes del poder judicial.
El primer cap de govern d'Andorra seria Òscar Ribas i Reig, líder del Partit Nacional Liberal, advocat i empresari nascut a Sant Julià de Lòria el 1936; que, més endavant tindria un paper clau en l'aprovació de la Constitució andorrana de 1993. Òscar Ribas també passarà a la història com el primer cap d'estat que va pronunciar un discurs en català a l'Organització de Nacions Unides. En el decurs de la seva carrera política i empresarial ha rebut el premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1994), concedit per l'Associació Llengua Nacional, i ha estat guardonat amb el premi Àgora (2007) per la defensa de la llengua i de la cultura catalanes durant els seus mandats.