Tal dia com avui de l’any 1724, fa 294 anys, moria a Viena (Àustria) el general Antoni Desvalls i de Vergós, que durant la darrera fase del conflicte successori hispànic al Principat (1713-1714), anomenada “Guerra de los catalanes” o “Rebelion des catalans”, seria el cap militar de l’exèrcit de Catalunya a les comarques de l’interior del país. El juny de 1713, poc després que la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament) votés la resistència a ultrança contra l’aliança borbònica de les Dues Corones (monarquies hispànica i francesa) li va ser encomanada la reorganització de l’exèrcit de Catalunya al front exterior (la rereguarda de l’exèrcit borbònic que s’aproximava a Barcelona).

Antoni Desvalls, nascut al Poal (Pla d’Urgell) l’any 1666, era un militar de provada lleialtat a les institucions de Catalunya i a la causa de Carles d’Habsburg. A l’inici del conflicte, poc després que els representants catalans signessin el Pacte de Gènova amb Anglaterra (1705), va organitzar la defensa militar de la frontera nord i centre-occidental del Principat. Posteriorment, dirigiria les campanyes austriacistes a l’Aragó (1707 i 1710), la primera defensa de Cardona (1711); i en la darrera fase del conflicte comandaria l’exèrcit de Catalunya que va derrotar les tropes borbòniques franco-castellanes a Manresa i a Talamanca (1714). A darrera hora combatria defensant Barcelona i Cardona (1714).

 Gravat de Viena (1759) / Font: Museu d'Història de l'Art de Viena

Després de la capitulació de Barcelona i de Cardona, es va exiliar a Viena, a la cort de Carles d’Habsburg que, no tan sols li va confirmar el grau militar, sinó que el va nomenar comandant general i, com a tal, va dirigir l’exèrcit imperial austríac en l’exitosa campanya contra els otomans a Hongria. Durant aquells anys (1714-1720) seria, amb els també exiliats Ramon de Vilana-Perles o Josep de Plantí, una de les personalitats més influents de la cort vienesa. Antoni Desvalls ja no retornaria mai a Catalunya. Moriria un any abans de la signatura del Tractat de Viena, entre Carles d’Àustria i Felip d’Espanya, que preveia una minsa amnistia i la restauració dels béns confiscats als exiliats austriacistes.