Tal dia com avui de l’any 1724, fa 296 anys, moria a Viena als 58 anys d’edat Antoni Desvalls i de Vergòs, que havia estat coronel de l’Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), i que havia tingut una destacadíssima participació en la fase final d’aquell conflicte, anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714) a les cancelleries borbòniques de París i de Madrid. Antoni Desvalls va ostentar el grau de coronel de cavalleria de l’Exèrcit Imperial (1705-1713) i de l’Exèrcit de Catalunya (1713-1714).
Durant l’anomenada Guerra dels Catalans, va ser la màxima autoritat militar de l’Exèrcit de l’Interior (format per miquelets voluntaris i cavalleria de la Generalitat). La seva missió era atacar la rereguarda de l’exèrcit borbònic francocastellà que ocupava Catalunya i impedir l’aprovisionament dels 40.000 efectius de Pópoli —primer— i de Berwick —després— que assetjaven Barcelona (25 de juliol de 1713 a 11 de setembre de 1714). En aquesta missió —i en condicions de franca inferioritat— va obtenir sonades victòries a Talamanca, Mura i Manresa.
Amb el seu germà Manuel, va comandar la defensa de la darrera plaça lliure de Catalunya: Cardona, que va resistir fins al 18 de setembre. Ocupada Catalunya, es va exiliar a Viena, i l’emperador Carles VI (Carles III de Barcelona) li va confirmar el grau militar: el 1716 —com a mariscal de camp— comandaria una divisió imperial que combatia els turcs a Hongria. Poc després es va retirar a Viena i es va convertir en una de les personalitats més destacades de l’exili català de 1714: va participar en la construcció d’un hospital i en la promoció d’un sistema de pensions per als exiliats sense recursos.
Uns anys després (1748), el seu fill Manuel Desvalls i Alegre —que l’havia acompanyat a l’exili— va ser nomenat preceptor de Josep d’Habsburg-Lorena, net de l’emperador Carles VI (Carles III de Barcelona), fill de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, i futur emperador Josep II.