Tal dia com avui de l’any 1981, fa 38 anys, a Madrid a les 18.23 hores, dues companyies armades formades per 288 membres de la Guàrdia Civil, comandats pel tinent coronel del mateix cos armat Antonio Tejero Molina, assaltaven, subfusell en mà, el Congrés dels Diputats. Un cop produït l’assalt, el tinent coronel Tejero Molina es va situar al faristol de la cambra, va disparar tres trets intimidatoris a l’aire amb la seva pistola reglamentària i en un to clarament amenaçant va clamar l’expressió que després es popularitzaria fins i tot en l’àmbit humorístic: “¡Quieto todo el mundo! ¡Al suelo! ¡Se sienten, coño!”.

L’assalt i segrest del Congrés dels Diputats, que es perllongaria per espai de 18 hores (fins a les 12.15 de l’endemà), era un dels operatius que els assaltants havien anomenat Operación Duque de Ahumada (referit al fundador de la Guàrdia Civil) de l’intent de cop d’estat que, segons el diari El País, secundaven de forma directa o indirecta 8 de les 11 capitanies generals. I, segons el periodista i diputat del PNB Iñaki Anasagasti i la periodista, escriptora i investigadora Pilar Urbano, fins poques hores abans hauria comptat amb el suport del rei Joan Carles I, pare i antecessor del rei Felip VI.

Segons la premsa de l’època (edició de La Vanguardia de l’endemà, 24 de febrer de 1981), a Catalunya no hi va haver cap incident destacat, excepció feta que a la tarda-vespre del dia 23 es van produir cues a les benzineres i als supermercats. El mateix rotatiu destacava que el president de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) havia fet una crida a la tranquil·litat i a la serenitat i que el cap de l’oposició Joan Raventós (PSC) havia fet una crida a la responsabilitat i a la defensa de la democràcia i de la llibertat. També es destacava que el sindicat Comissions Obreres havia convocat una vaga general per als dies 24 i 25.

Neutralitzat l’intent de cop d’estat, les conseqüències més immediates serien un impuls formidable del paper del Rei en la vida política espanyola i la tramitació, aprovació i promulgació de la LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, 30/07/1982), pactada, presentada i votada per la UCD i el PSOE. Aquella llei va ser fortament contestada per les societats catalana i basca, perquè s’entenia que els partits majoritaris d’àmbit estatal imposaven la limitació del desenvolupament dels autogoverns de Catalunya i d’Euskadi com una cessió a l’entorn polític i sociològic dels colpistes.