Tal dia com avui de l'any 1879, fa 138 anys, apareixia a Barcelona el primer número de Diari Català, el primer rotatiu publicat íntegrament en català. Amb anterioritat, el Diario de Barcelona havia publicat en català i en francès. Però havia estat únicament durant el període 1812-1814, quan el Principat va ser incorporat a França i la llengua catalana declarada cooficial. Amb posterioritat, la premsa en llengua catalana havia estat pràcticament inexistent. En el millor dels casos reduïda a publicacions folklòriques i de vida efímera. Amb Diari Català, editat amb criteris innovadors i moderns, es donava un pas de gegant cap a la plena normalització cultural i social del país.
Diari Català va ser creat per Valentí Almirall, figura senyera de la Renaixença catalana. Sortia al mercat immediatament després que el nou govern espanyol que havia restaurat la impopular monarquia (1875), buscant suports a Catalunya, al País Valencià i a les Mallorques, limités la llei de censura que, des de 1714, controlava i censurava –i prohibia en la majoria de les ocasions– les publicacions en llengua catalana. Sortia amb 13 redactors, 11 col·laboradors, 300 corresponsals a l'estranger i 17 seccions, per competir amb els rotatius consolidats: els conservadors i monàrquics Diario de Barcelona –que tenia el 50% de quota de mercat– i El Correo Catalán.
Diari Català va optar per una línia editorial catalanista, progressista i federalista que ràpidament va comptar amb el favor del públic. Ràpidament esdevenia en una capçalera de referència que va alarmar les autoritats. A partir de l’èxit inicial li van imposar sancions draconianes amb pretextos infundats: per un article que criticava el feudalisme a Rússia, per un altre que commemorava la Revolució francesa, i per un altre que defensava el salt del catalanisme cap a l'arena política. Aquestes sancions van provocar la ruïna de l'empresa i la seva desaparició al cap de tres anys. No obstant això, publicaria 785 números i posaria una sòlida primera pedra de la premsa en català.