Tal dia com avui de l'any 1238, fa 779 anys, les autoritats àrabs de la ciutat islàmica de València es reunien a Russafa —actualment un barri del cap i casal— amb la plana major de l'exèrcit de Jaume I, comte de Barcelona i rei d'Aragó, i signaven la rendició que posava fi a 525 anys de dominació política i cultural islàmica. Amb l'únic parèntesi de la dominació del Cid Campeador (1094-1099), un mercenari de fortuna que havia lluitat tant en el bàndol cristià com en l'islàmic. Amb la signatura de les capitulacions els àrabs de València es comprometien a abandonar la ciutat en un termini de deu dies. El 9 d'octubre el comte-rei Jaume I faria la seva entrada triomfal a la ciutat.
Durant els dies compresos entre la capitulació de Russafa i l'entrada de Jaume I, els barons que havien aportat els exèrcits d'aquella campanya van començar a prendre possessió de la ciutat. La València que van trobar els conqueridors cristians no conservava cap traça del passat ibero-romà. Cinc segles de dominació àrab havien esborrat tota l’herència cultural i política llatina. Les fonts revelen que la població d'Al-Balansiya (el nom àrab de València) era, en la seva absoluta totalitat, de llengua àrab i de religió musulmana. I la ciutat, arquitectònicament i urbanísticament, era una rèplica de les ciutats islàmiques del nord d'Àfrica.
El Llibre de Repartiments revela que la ciutat va ser repoblada per vassalls dels barons que havien participat en la campanya. La majoria dels nous pobladors procedien dels comtats catalans i en menor mesura del regne aragonès i dels comtats occitans. La llengua i la cultura de la ciutat serien la catalana, amb una important influència de l’aragonès i de l'occità. València seria dotada amb un règim polític municipal propi inspirat en els Usatges de Barcelona, els Costums de Lleida i els Furs de Saragossa; i seria elevada a la categoria de capital d'un nou regne creat per la cancelleria reial amb el propòsit de limitar el poder de les aristocràcies catalana i aragonesa.