Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, els partits polítics que havien estat il·legalitzats pel règim dictatorial dels generals Primo de Rivera i Berenguer reobrien les antigues seus i donaven el tret de sortida a la campanya electoral dels comicis convocats per al 12 d’abril següent. Poc després del cop d’estat de Primo de Rivera (15 de setembre de 1923), tots els partits polítics i sindicats obrers catalans havien estat il·legalitzats, a excepció de la Unión Patriótica (convertit en el partit únic del règim), que, poc abans de la convocatòria d’eleccions, havia canviat el nom pel d'Unión Monárquica Nacional.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 04/02/1931), els partits tradicionals que havien sobreviscut en la clandestinitat (Estat Català, Lliga Regionalista, Partit Republicà Català, Unió Socialista de Catalunya) van reobrir les seus coincidint amb l’ordre governativa de cessament dels alcaldes de les principals ciutats catalanes, nomenats a dit pel règim dictatorial, com a mesura prèvia a la celebració dels comicis municipals. Aquella obertura política era fruit del descrèdit del règim dictatorial, corcat per diversos casos de corrupció, i formava part d’una operació de maquillatge polític que pretenia salvar la monarquia espanyola.
Aquell inici de campanya va posar sobre la palestra una nova generació de polítics que no havien tingut una rellevància especial en l’etapa anterior a la dictadura; però que, en canvi, tindrien un paper molt destacat durant la República que es va proclamar tot seguit a la celebració dels comicis. El que assoliria un protagonisme més destacat seria Francesc Macià, líder del partit independentista Estat Català (1923) i de la plataforma ERC (1931), que guanyaria aquelles eleccions i restauraria l’autogovern de Catalunya (liquidat a sang i foc el 1714). Altres destacats polítics d’aquella nova fornada serien Companys, Carrasco i Formiguera, Campalans, Tarradellas o Comorera, entre molts altres.