Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, en el context de les primeres setmanes posteriors a l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Sevilla, un escamot de falangistes assassinava Blas Infante y Pérez de Vargas, president d’honor de la futura Junta Regional d’Andalusia. Infante va ser segrestat a la seva casa familiar de Coria per paramilitars falangistes, pocs dies després de l’esclat del conflicte i de l’ocupació franquista de la vall del Guadalquivir. L’11 d’agost, després de nou dies de captiveri, va ser afusellat en una finca propera a l’actual barri de Santa Clara de la capital andalusa. Les seves últimes paraules van ser: “¡Viva Andalucia libre!”.
Blas Infante havia nascut a Casares (Màlaga) l’any 1885, en una família de classe mitjana que es va arruïnar a conseqüència de la Guerra de Cuba (1895-1898). No obstant això, Infante va cursar el batxillerat i la carrera de Dret a distància, i l’any 1936 -quan va ser assassinat- era notari de Coria del Río (Sevilla). Durant els anys d’estudiant -que va compaginar amb un treball de funcionari als jutjats- va adquirir la consciència social i política que el conduiria a la fundació del moviment andalusista. Infante diria que “Jo tinc clavada en la consciència des de la infància la visió ombrívola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble”.
A finals de la dècada de 1910 ja era una de les personalitats més destacades de l’embrionari andalusisme; i seria llavors quan proclamaria que: “Sentim arribar l'hora suprema que caldrà consumar definitivament l'acabament de la vella Espanya (...). Declarem-nos separatistes d'aquest Estat que, en relació amb individus i pobles, conculca sense fre els furs de la justícia i de l'interès i, sobretot, els sagrats furs de la Llibertat; d'aquest Estat que ens desqualifica davant la nostra pròpia consciència i davant la consciència dels pobles estrangers (...). Ja no val protegir els seus miserables interessos amb l'escut de la solidaritat o la unitat, que diuen nacional”.
A finals de la dècada de 1920 va mantenir intensos contactes amb representants del -llavors clandestí- galleguisme polític i cultural, especialment amb Risco i amb Castelao. Però amb qui va tenir més complicitat política va ser el president Companys. Durant l’etapa republicana (a partir de 1931), mantindrien una estreta amistat i compartirien un ideal polític: materialitzar la República Federal espanyola. Quan, després dels Fets del Sis d’Octubre (1934), el president Companys i els consellers del govern de Catalunya van ser empresonats i condemnats, Blas Infante va ser un dels pocs polítics espanyols que va visitar els presos polítics catalans.