Tal dia com avui ―segons la majoria de les fonts― de l’any 1496, fa 522 anys, Bartomeu Colom (llavors governador en funcions per absència del seu germà Cristòfol, que es trobava a la península Ibèrica) signava el decret de fundació de la ciutat de La Isabela, que poc després (1498) seria convertida en la primera capital colonial del nou continent i rebatejada amb el nom de Santo Domingo. La primera pedra de la nova capital es va col·locar onze dies després (15 d’agost de 1496), i passats dos anys i amb les obres dels principals edificis concloses, seria dotada d’un govern municipal.
El primer alcalde de la nova capital seria l’armador català Miquel de Ballester i Taranau, nascut a Tarragona l’any 1459, que havia acompanyat Colom en el segon viatge (1493). Quan Ballester ―persona del cercle de confiança dels Colom― va ser nomenat alcalde-governador de la plaça de Santo Domingo, ja era alcaid de la Fortalesa de La Concepción, i era un dels principals productors de canya de sucre; conreu que havia portat d’Europa i del qual obtenia el fruit amb la tècnica del trepig (que havia conegut a les plantacions que els pontífexs valencians Borja tenien a la comarca de la Safor).
Mapa de l'illa Hispaniola (1556) / Font: Biblioteca de la Brown University (Rhode Island, USA)
Santo Domingo es convertiria en la porta d’entrada i sortida de tot el trànsit entre les primeres colònies hispàniques i la metròpoli fins a la conquesta de l’illa de Cuba. També a Santo Domingo es produiria la primera rebel·lió en territori colonial: els colons castellans liderats per Roldán, s’amotinarien contra l’administració colonial, formada bàsicament per catalans i valencians propers als Colom. Després de la intervenció del jutge castellà Fernández de la Bobadilla (de l’entorn personal de la reina Isabel la Catòlica) es produiria la substitució de la gent de Colom per funcionaris castellans procedents de la metròpoli.