Tal dia com avui de l’any 1898, fa 121 anys, als voltants de Santiago de Cuba es lliurava la batalla de las Lomas de San Juan, que enfrontaria d’una banda l’aliança formada pels exèrcits nord-americà i mambí (independentista cubà) ―dirigida pels generals Shafter i Wheeler― i, per l’altra, l’exèrcit colonial espanyol, dirigit pel general Linares. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 03/07/1898), en aquella batalla ―que va durar tota la jornada― es van produir un total de 1.000 baixes (entre morts, desapareguts i ferits que acabarien morint en el decurs de les hores immediatament posteriors), molts dels quals eren soldats de lleva catalans.
L’estratègia del general Linares, consistent a cremar tot l’armament disponible i, posteriorment, llançar els seus soldats a una mort segura (únicament armats amb la baioneta), provocaria fortes crítiques entre la societat catalana. Els soldats de lleva catalans procedien de les classes populars que no havien pogut pagar les 1.500 pessetes que l’estat espanyol cobrava per eximir les preteses obligacions militars. En canvi, en els cercles socials i polítics madrilenys, l’estratègia del general Linares seria fortament criticada per la descoordinació amb les tropes de marina de l’almirall Cervera i seria desacreditat, més que per les morts, per la contundent derrota militar.
Es dona la circumstància que, vuit anys més tard (1906), el general Linares seria nomenat capità general de Catalunya. Durant l’exercici de la seva funció (1906-1909) va ordenar la mobilització dels reservistes (nois que ja havien complert el servei militar, però que per edat encara podien ser reclutats) per ser enviats a la Guerra de Melilla. La societat catalana, sobretot les classes populars, van veure aquella guerra com un conflicte fabricat a propòsit per expandir els interessos comercials de les classes extractives madrilenyes i es va produir una revolta generalitzada que culminaria amb l’esclat de la Setmana Tràgica (26 de juliol de 1909 – 2 d’agost de 1909).