Tal dia com avui de l'any 1213, fa 804 anys, es lliurava a Muret (Occitània) una batalla decisiva que posaria fi al projecte polític català de creació d'un gran espai comú que havia d'aplegar el Principat de Catalunya, el regne d'Aragó i els comtats independents occitans de Tolosa, de Comenge i de Foix. En la decisiva batalla de Muret, lliurada a deu quilòmetres al sud de Tolosa, es van enfrontar els exèrcits de l'aliança formada per la Corona d'Aragó i els comtats occitans contra els de la monarquia francesa amb el suport del Pontificat. La derrota de les armes aliades provocaria la basculació de l'espai occità central, de l’òrbita política de Barcelona cap a la de París.
L'ambició de les cancelleries de París per ocupar el territori que havia de franquejar la sortida de França a la Mediterrània va portar la monarquia francesa a iniciar un seguit de guerres contra les entitats polítiques independents del Llenguadoc i de la Provença, estretament vinculades al Casal de Barcelona. La relació entre Catalunya i Occitània es remuntava als anys de la independència dels comtats catalans (centúria del 1000) i formava part d'un pacte entre el Casal de Barcelona i el Pontificat per blindar la sobirania catalana i erosionar el poder francès en les terres occitanes. El 1213 s'havia completat el procés i Occitània s'havia integrat en l'espai comú que pilotava Barcelona.
També l'any 1213 la relació entre el Casal de Barcelona i el Pontificat havia variat considerablement. La monarquia francesa s'havia convertit en l'aliat prioritari del Pontificat, i amb el pretext d'acabar amb la confessió càtara —considerada per l’Església com una doctrina herètica—, que havia triomfat plenament a Occitània, va obtenir de Roma la categoria de “croada” per la guerra de conquesta del Llenguadoc. Aquella derrota també canviaria la política exterior catalanoaragonesa, que prendria una decidida orientació cap al mar i cap al sud. Jaume I, el primer sobirà posterior a Muret, seria qui impulsaria la conquesta de les Balears i del País Valencià.