Tal dia com avui de l’any 1938, fa 82 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), cessava el bombardeig iniciat dos dies abans per l’aviació dels règims feixista italià (avions Savoia-Marchetti SM 79 i SM 81) i nazi alemany (avions Heinkel HE 51C-1 i Juncker). Aquell atac continuat (16, 17 i 18 de març) perseguia, clarament, objectius civils, i es va perpetrar en el marc de la proclama d’un dels oficials italians que van dirigir aquella operació. Francesco Pricolo va declarar: “Cal crear una sensació de terror immediat entre la població enemiga, destruint contínuament la ciutat, els centres urbans, totes les fonts de vida i sotmetre'ls a un malson del qual no puguin despertar i que els obligarà a rendir-se”.

Durant aquells tres dies de terror, l’aviació aliada del bàndol franquista va llençar 44.000 quilos de bombes sobre la ciutat, que van causar la mort a més de 1.300 persones, ferides de consideració unes altres 1.000 i la destrucció parcial o total de dotzenes d’edificis. Les zones més afectades van ser els vials més visibles des de l’altura: la Rambla, la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia i la Diagonal. La gran majoria de les víctimes van ser persones que durant els bombardeigs s’havien refugiat a l’interior de les botigues i de les cafeteries i van ser abastades per la metralla de les bombes experimentals alemanyes (de 100 quilos), de poca penetració però amb una terrible força expansiva. També es van produir víctimes entre els viatgers dels tramvies.

S’ha especulat molt sobre la responsabilitat del general colpista Franco en aquella massacre. S’ha afirmat que Franco no va tenir coneixement d’aquella operació. Però el cert és que, poques setmanes abans, Franco —pressionat per França i Anglaterra— va comunicar a l’ambaixador nazi a Madrid que estava valorant la possibilitat de renunciar a l’ajut militar alemany i italià, excepte el de les seves forces aèries. I també és cert que, sospitosament, afirmaria que no s’havia assabentat d’aquella massacre fins passats quatre dies de l’inici dels bombardeigs. En aquest context, és molt reveladora la proclama el general colpista Queipo de Llano, efectuada uns mesos abans: “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.