Tal dia com avui de l’any 1710, fa 308 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), l’exèrcit borbònic francocastellà del front nord, format per 10.000 efectius (algunes fonts parlen de 18.000) i comandat pel general Adrien de Noaïlles iniciava un setge sobre la ciutat de Girona que es perllongaria fins a l’1 de febrer de 1711. La ciutat de Girona va ser defensada per un contingent de 2.000 homes format per l’exèrcit de Catalunya (Coroneles de Girona i de Barcelona, Miquelets i milícies del país) i comandat pel capità Ignasi-Joan de Picacalquers i per un destacament de l’exèrcit imperial austríac procedent del Palatinat comandat pel comte Statembach,

Malgrat l’evident diferència d’efectius, la ciutat de Girona va aconseguir resistir durant quaranta-cinc dies. Les reformes del sistema defensiu que s’havien portat a terme poc abans (adaptació de les muralles i dels baluards a les innovacions bèl·liques) van impedir una operació ràpida com havia previst, inicialment, Noaïlles. No obstant això, l’artilleria francocastellana, emplaçada al Puig d’en Roca (al nord-oest de la ciutat) va sotmetre a un bombardeig incessant la muralla i el barri de Sant Feliu, i els va trinxar literalment causant la mort a unes vuit-centes persones entre defensors i població civil. El 14 de gener de 1711 els borbònics aconseguien posar els peus a la part baixa de la ciutat.

L’ocupació parcial durant les dues darreres setmanes del setge va desfermar un escenari de pillatge, robatoris i pallisses a la població civil, que Noaïlles va consentir amb el propòsit de forçar la rendició de la Força Vella (on s’havia reclòs la guarnició militar). Finalment serien les autoritats eclesiàstiques de la ciutat (que durant el conflicte havien mantingut una posició ambigua), les que propiciarien les condicions per a una capitulació honrosa. Noaïlles es va comprometre a ordenar el cessament del clima de terror, a canvi de la rendició definitiva de la plaça. Poc després, els soldats austriacistes lliurarien la Força Vella i abandonarien Girona, però, en canvi, Noaïlles no rebaixaria el clima de repressió.