Tal dia com avui de l’any 1714, fa 308 anys, a Rastatt (llavors principat independent de Baden i actualment land de Baden-Württemberg, Alemanya), Claude Louis de Villars, representant de Lluís XIV, rei de França, i Eugeni de Savoia, representant de Carles d’Habsburg, arxiduc independent d’Àustria, signaven un tractat que culminava els acords previs d’Utrecht (març-abril, 1713) i que posava fi, definitivament, al conflicte successori hispànic (1701-1715). Després d’Utrecht, les potències de l’aliança austriacista havien abandonat Catalunya i Mallorca (els únics països austriacistes que resistirien la invasió borbònica francoespanyola fins al 1714 i 1715).
Però no seria fins a la signatura del tractat de Rastatt que la monarquia francesa i el conglomerat austro-alemany (les dues potències que lideraven els respectius blocs) resoldrien els darrers serrells del seu conflicte particular. En aquella negociació i acord, Lluís XIV de França va seguir la mateixa estratègia que, un any abans, havia emprat a Utrecht: despullar el seu net Felip V d’Espanya per satisfer les potències aliades austriacistes i confirmar la seva retirada del conflicte. A Utrecht, per exemple, havia lliurat l'Asiento de Negros (la part del lleó del negoci colonial hispànic) a una empresa privada de Londres dirigida pel primer ministre britànic.
I a Rastatt, el Borbó francès, amb el silenci còmplice del Borbó espanyol, va esquarterar els territoris de la corona catalanoaragonesa. Catalunya, País Valencià, les Mallorques i Aragó quedaven per a Felip V. Però, en canvi, Sicília, que feia 432 anys que formava part de l’edifici polític catalanoaragonès, va ser lliurada al ducat independent de Savoia. I Sardenya que feia 409 anys i Nàpols que en feia 280 que pertanyien a la corona catalanoaragonesa van ser lliurades a l’arxiducat independent d’Àustria. Poc després (1718), Savoia i Àustria intercanviarien aquelles possessions: Sardenya passaria a dominació dels piemontesos i Sicília a la dels austríacs.