Tal dia com avui de l’any 1641, fa 378 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), els Braços Generals deixaven en suspensió la República catalana proclamada el dia 16 de gener anterior, i votaven la proclamació del rei Lluís XIII de França com a comte de Barcelona. Aquella proclamació es produïa en un escenari d’emergència provocat per la derrota que les tropes hispàniques del rei Felip IV, comandades pel marquès de Los Vélez, havien infringit a l’exèrcit de Catalunya a Martorell (20 a 22 de gener de 1641). Quan a la ciutat de Barcelona es va tenir constància de la derrota, que significava cedir la porta sud del pla de Barcelona a les tropes hispàniques, els Braços Generals “foren cridats no ab trompetes sino que menaren tocar la campana Tomasa a batellades, com s·i tocava a Corts, des de las set a las vuit”.

Aquell gir responia a un canvi substancial de l’escenari des que, el 7 de setembre anterior, s’havia signat el Pacte de Ceret ("la protecció que lo senyor de Plesis Besançon ―el cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari francès― nos offerí en nom de son rey, ab que reduissem lo govern en forma de república ab los pactes y condicions que se concertarien"). L’exèrcit de Catalunya no havia aconseguit aturar l’avanç de les tropes hispàniques des de l’Ebre fins al Llobregat, circumstància que seria aprofitada per la cancelleria francesa per a imposar noves condicions “no podem esperar sino de sa magestat christianíssima (el rei de França), y segons las notícias tenim no se exposarà (...) ab la promptitut y fervor que la necessitat demana sinó és que la província se posse a la obediència com ja en temps de Carlo Magno ho feren nostres antepassats”.

No obstant això, la relació entre Catalunya i França quedava limitada a la persona del rei Lluís XIII i s’articulava a través d’un pacte bilateral: "que·ns jure y observe nostres usatges, constitucions, capítols y actes de Cort, privilegis, usos, styls, consuetuts, libertats, honors, preheminències y perrogatives, axí de aquesta ciutat com de las demés ciutats, vilas y lochs y personas particulars de la província (...) Cort del General y casa de la Deputació ab tota jurisdicció civil y criminal, y una constitució de observança, com al Principat aparexerà per a major seguretat del contracte, y perquè infeliblament se observen ditas constitucions y privilegis y se cuiten tot gènero de debats y contrafaccions”. El mateix dia, el Consell de Cent barceloní, tal com ho havia fet amb la proclamació de la República, ratificava l’acord dels Braços Generals.