Tal dia com avui de l’any 1707, fa 311 anys, l’exèrcit borbònic franco-castellà a les ordres del brigadier José Antonio de Chaves Osorio, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), iniciava l’operació d’incendi i destrucció sistemàtica de Xàtiva. Felip V, que ho havia ordenat poc abans, ho justificaria dient: “La obstinada rebeldía que hasta el término de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de Xàtiva, para hacer irremisible el crimen de su perjura infidelidad desatendiendo la benignidad con que en repetidas ocasiones les flanqueé el perdón, he fallado mi justicia a mandar arruinarla para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error”.

Prèviament, els exèrcits borbònics a les ordres de Chaves havien expulsat de les seves cases els supervivents del setge borbònic (8 de maig-6 de juny) que s’havia saldat amb la mort de centenars de veïns. Xàtiva, llavors una ciutat de 12.000 habitants que era la segona urbs del regne de València, seria buidada a la força en poques hores. Poc després, les tropes de Chaves es lliurarien a l’incendi sistemàtic de totes les edificacions de la ciutat, excepte les religioses. I durant els dies immediatament posteriors, els supervivents ―que havien estat retinguts i concentrats als afores en condicions infrahumanes― serien deportats massivament a la regió castellana de La Manxa. Segons les fonts documentals, molts d’aquells deportats moririen a causa dels mals tractes que van patir durant el viatge.

Retrat capgirat de Felip V, que va ordenar l'incendi de la ciutat / Font: Museu de l'Almodí (Xàtiva)

Posteriorment, Melchor Rafael de Macanaz, jutge de confiscacions borbònic als regnes de València (1707-1710) i d’Aragó (1711) ―i un dels redactors dels Decrets de Nova Planta―, crearia les “companyies de cavar”, que tenien la missió d’enderrocar i rapinyar tot allò que havia resistit a les flames. Amb la ciutat literalment carbonitzada i arrasada, Macanaz dibuixaria un nou planejament urbà; que l’administració borbònica rebatejaria com a Colonia Nueva de San Phelipe, denominació que seria oficial durant més d’un segle (1811). Amb el decurs dels anys, els supervivents de la deportació retornarien clandestinament a Xàtiva, i la ciutat renaixeria. Però fins passats vuitanta anys (1787), Xàtiva no recuperaria els màxims demogràfics anteriors a l’incendi i destrucció.